»Com a professora de l’assignatura general de Microbiologia del grau de Biologia, sempre em va agradar fer una pregunta als alumnes el primer dia de classe. Per a ells, aquesta assignatura representava la primera vegada que durant un curs complet els parlarien només de microbis, i la pregunta que els formulava era quina era la primera impressió que els suggeria la paraula microbi. En un percentatge aclaparador, les paraules que els sorgien de manera immediata eren misteri, por, perjudici i malaltia. En finalitzar el curs tornava a fer aquesta mateixa pregunta i amb gran satisfacció podia comprovar que s’havia produït un canvi radical en la seva percepció. Naturalment, aquest petit assaig no l’he pogut traslladar a la societat en general, però m’atreveixo a aventurar que la resposta no estaria gaire allunyada de la dels meus alumnes.

»No és la meva intenció minimitzar els estralls causats pels bacteris patògens a la humanitat. Avui dia, malgrat que s’hagin realitzat grans avenços, les malalties infeccioses, la majoria de les quals són causades per bacteris, encara representen la segona causa de mortalitat a tot el món. I si ens remuntem al passat, podria esmentar dos episodis extremament dramàtics. En primer lloc, el bacteri Yersinia pestis, causant de la pesta bubònica, que va aniquilar un terç de la població europea al segle XIV i, en segon lloc, però no menys dramàtic, el que va tenir lloc al segle XVI a la regió central del continent americà. Si quan el conquistador espanyol Hernán Cortés va desembarcar a Mèxic la població nativa era d’uns trenta milions de persones, passats cinquanta anys havia disminuït fins a tres milions. Les malalties infeccioses provocades pels bacteris i els virus que portaren els espanyols van ser la principal causa d’aquesta mortaldat.

»Però entre les desenes de milers d’espècies bacterianes que es coneixen, en realitat només n’hi ha un centenar que trenquen les regles de la convivència pacífica amb la humanitat i ens causen malalties. És per això que en aquest llibre em proposo presentar i descobrir el que jo anomeno la cara amable dels bacteris.

»Aquesta cara amable està relacionada amb una infinitat d’àmbits. Un d’ells, potser el més conegut, és el referit a la producció d’aliments, com els derivats làctics. I, malgrat que el lector pensi en altres aliments, com el vi, la cervesa o el pa, en aquests casos els protagonistes no són els bacteris, sinó els llevats, que també són microbis, però una mica més grans que els bacteris i que estan emparentats amb els fongs. En el primer capítol veurem en què es diferencien els bacteris dels llevats.

»Un altre àmbit és el relacionat amb la producció de molècules d’interès farmacèutic, com és la síntesi d’antibiòtics. En el mateix camp, fa poc temps s’ha descrit la síntesi de compostos potencialment antitumorals, com els produïts pel bacteri Salinos ora, que es troba en els fons marins a més de mil metres de profunditat. Per acabar, en l’àmbit industrial, sense connotacions terapèutiques trobem els bacteris que produeixen enzims, aminoàcids, emulsionants, additius alimentaris o additius de detergents, entre d’altres.

»Els bacteris tenen infinitat de cares amables i en un llibre de divulgació com el present no voldria atordir el lector amb l’explicació de centenars de casos on podríem observar aquest aspecte del món bacterià. Tenint en compte que el medi ambient està amenaçat per les accions i actituds dels organismes suposadament més evolucionats del planeta, els éssers humans, i que el meu camp de treball tant en la recerca com en la docència ha estat el de la microbiologia ambiental, donaré més importància als aspectes relacionats amb el medi ambient.

»Exposaré com els organismes cel·lulars situats a l’altre extrem de l’escala evolutiva, els bacteris, porten a terme una sèrie d’activitats metabòliques imprescindibles perquè es continuïn donant les condicions que la humanitat requereix per habitar el planeta, com tanquen els cicles dels elements que formen part de la matèria viva, com lluiten contra la contaminació química i com ens ofereixen solucions substituint molts productes nocius per a la salut humana —com els plàstics, els hidrocarburs o els pesticides— per d’altres del tot innocus que ells poden sintetitzar.

»Així mateix, veurem que el comportament dels bacteris es mou sempre en el camp de la cooperació i la generositat, de manera que potser tenir més informació sobre el món bacterià ens portarà a potenciar i utilitzar totes aquestes possibilitats que ens ofereixen per viure en un planeta més net, més sostenible i inclús més solidari.»