La selecció proposada –que abasta un total de setanta-cinc autors, des dels més coneguts, com Ciceró o Sèneca, fins a d’altres que no ho són tant, com Nevi o Ammià Marcel·lí– s’ha fet tenint en compte criteris diversos i complementaris, en especial el valor literari i estètic dels textos, la seva rellevància com a documents historicoliteraris, i la influència que han tingut en autors i literatures posteriors. Tal com s’il·lustra a la coberta del llibre –amb un fresc que representa el mite del rapte d’Europa–, aquesta antologia reivindica la necessitat de preservar la cultura clàssica i les arrels culturals comunes que representen la llengua i la literatura llatines a Occident.

Els autors triats, que van del segle III aE al V dE, apareixen per ordre estrictament cronològic. De cadascun d’ells s’ofereix una breu ressenya biobibliogràfica per tal de contextualitzar històricament i literàriament la seva obra i d’assenyalar-ne la pervivència. Pel que fa a les traduccions, s’ha respectat la diversitat estilística derivada de la pluralitat de traductors; en alguns casos els textos poètics s’han traduït en prosa, en d’altres s’ha mantingut l’estructura del vers. Així mateix, el traductor també ha decidit l’edició del text sobre la qual ha fet la versió, tot i que sempre s’han emprat edicions filològiques de referència. Finalment, s’ha prescindit de les notes a peu de pàgina, amb l’objectiu de privilegiar sense cap mena d’obstacle la lectura directa dels textos.

Aquesta antologia, publicada en paper i en format d’eBook, s’adreça a un públic lector ampli i variat: d’una banda, a professors i alumnes, que hi poden trobar una eina eficaç per apropar-se a la temàtica des de la seva pròpia perspectiva i les seves necessitats; i, de l’altra, al lector culte que vulgui fer una primera aproximació a les principals obres de la literatura llatina o aprofundir en el coneixement de la tradició clàssica.

Altres llibres publicats per Edicions de la Universitat de Barcelona en l’àmbit de la llengua i la literatura llatines són: Paulo Minora. Estudios de poesía latina menor y fragmentaria (2011), de José Luis Vidal, José Ignacio García Armendáriz i Adolfo Egea (eds.); Gramàtica llatina (2012) i Mètode de llatí (2013), de Santiago Segura Munguía; Introducció a l’estilística llatina (2013), de Jordi Avilés; Sintaxis latina (2015), de Mariano Bassols, i els dos volums d’Omnia mutantur. Canvi, transformació i pervivència en la cultura clàssica, en les seves llengües i en el seu llegat (2017), el primer, dedicat a la cultura grega, a cura d’Esperança Borrell Vidal i Pilar Gómez Cardó, i el segon, sobre la cultura llatina, a cura d’Esperança Borrell Vidal i Óscar de la Cruz Palma.

Aquest llibre neix de la voluntat d’actualitzar l’edició crítica de la traducció catalana del Regimen sanitatis ad regem Aragonum, d’Arnau de Vilanova, després de la que va publicar Miquel Batllori el 1947, dos anys abans que Martí de Riquer descobrís un nou manuscrit de l’obra. Inclou una àmplia introducció d’Antònia Carré que situa el tractat en el seu context històric i cultural, i en fa una descripció filològica completa. El volum es complementa amb un glossari, una bibliografia, un índex de terminologia mèdica i un altre d’onomàstic.

Arnau de Vilanova, contemporani de Ramon Llull, va escriure el Regiment de sanitat per al rei d’Aragó, en llatí, entre els anys 1305 i 1308. La reina Blanca, esposa de Jaume II, va demanar al cirurgià major del rei, Berenguer Sarriera, que el traduís al català en un moment en què la cort reial era un important centre promotor de traduccions de textos mèdics a la llengua vernacla. L’interès d’aquesta obra rau en el fet que és una peça fonamental en el gènere dels regimina sanitatis –uns manuals higienicopràctics destinats al manteniment de la salut individual o col·lectiva–, un clàssic d’una gran vigència pels consells que s’hi donen per portar una vida sana (dieta, exercici, hores de son, gestió de les emocions, etc.). A cura d’Antònia Carré, aquesta edició revisada de la traducció de Sarriera també inclou les altres traduccions catalanes conservades d’Arnau de Vilanova, totes dues anònimes: la versió abreujada del Regiment de sanitat, que, com demostra l’editora, prové d’un original llatí, i els Aforismes de la memòria, estudiats per primera vegada des d’una perspectiva mèdica, a partir de l’anatomia i la fisiologia del cervell descrites pel galenisme i els tractats de l’època dedicats a aquest sentit intern de l’ànima humana.

Aquest volum forma part de la col·lecció Filologia UB. Alguns dels títols que se n’han publicat són 800 anys després de Muret. Els trobadors i les relacions catalanooccitanes, de Vicenç Beltran, Tomàs Martínez i Irene Capdevila (eds.) (2014); Flamenca, amb traducció, pròleg i notes a cura d’Anton M. Espadaler (2015), i La paraula en el vent. Obra completa, de Josep Carner, amb edició a cura de Jaume Coll (2015).

Arnau de Vilanova (c. 1240-1311) va ser un dels autors mèdics més rellevants de l’Occident llatí. Nascut probablement a València, va estudiar medicina a la Universitat de Montpeller, on després va impartir classes. Es va casar amb Agnès Blasi, amb qui va tenir una filla. Com a metge, va adquirir un gran prestigi professional, que el va portar a servir diversos reis i papes. Va escriure tractats de medicina, tant teòrica com pràctica, que van tenir una extraordinària difusió i que en alguns casos es van traduir del llatí a diferents llengües vernacles. Els seus anhels de reforma espiritual de la cristiandat, anàlegs als de Ramon Llull, el van impulsar a concebre obres teològiques, algunes de les quals van comportar-li problemes amb l’Església i van posar fi a la seva amistat amb el rei Jaume II d’Aragó. La seva obra mèdica, de la qual Edicions de la Universitat de Barcelona i la Fundació Noguera han publicat catorze volums, va perviure fins a l’època moderna, però el seu perfil d’escriptor heterodox va atorgar-li una imatge d’alquimista, astròleg i nigromant que avui ha quedat desmentida.

El llibre, que forma part de la col·lecció Catàlisi dirigida per David Bueno, ofereix una panoràmica àmplia i transversal de tots els aspectes relacionats amb el cervell, segurament una de les darreres fronteres del coneixement humà i, molt probablement, la més enigmàtica i interessant. Amb quatre pinzellades s’exposa com és aquest òrgan, com es forma i com funciona, i també de quina manera aquests processos influeixen en les nostres conductes. També s’hi tracten altres temes molt diversos, que van de la racionalitat a les emocions (la combinació que possiblement ens fa ser més humans): hormones, política, economia, consciència, meditació, futbol, plàstica, pseudociències, somnis, neurones, gens, memòria, oblit, etc. No pretén ser una obra exhaustiva sobre neurociència, sinó fer pensar al lector, ajudar-lo a créixer intel·lectualment com a individu i com a membre de la societat. Cada inici de capítol està il·lustrat amb una pintura de Xaro Sánchez, coautora del llibre, que fa anys que es dedica no només a la psiquiatria, sinó també a l’art.

Les profunditats de la ment recull dinou articles de Cervell de Sis –pseudònim del col·lectiu Opinion Group for Integrated Neurosciences on Psychopathology and Human Conflicts–, format per professionals de la docència i de la clínica que fan recerca en neurologia, psiquiatria, psicologia, neurociència cognitiva, biologia, genètica i evolució humana, amb el propòsit d’integrar tots aquests camps de les neurociències i divulgar-los a la societat.

Cervell de Sis ja ha publicat a la col·lecció Catàlisi Som una espècie violenta? (2013), i la versió en castellà ¿Somos una especie violenta? (2014). Els darrers títols de la col·lecció són: De dones, homes i molècules, de Santiago Álvarez; Una meravella anomenada vida, de diversos autors, i L’embrió inconformista, de Jordi Garcia-Fernàndez i David Bueno.

David Bueno és professor titular i investigador de la Secció de Genètica Biomèdica, Evolutiva i del Desenvolupament del Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística de la Universitat de Barcelona.

Enric Bufill és neuròleg i doctor en Evolució Humana i Prehistòria. Treballa al Departament de Neurologia del Consorci Hospitalari de Vic i col·labora a l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social de la Universitat Rovira i Virgili.

Francesc Colom és psicòleg clínic i investigador del Grup de Recerca en Salut Mental de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques, i comissionat per la innovació en salut i tecnologia del mateix centre.

Diego Redolar és professor titular dels estudis de Ciències de la Salut de la Universitat Oberta de Catalunya, director del Grup de Recerca en Neurociència Cognitiva i Tecnologies de la Informació, i codirector i cofundador del Cognitive Neurolab.

Xaro Sánchez és psiquiatra, investigadora i cap del Servei de Patologia Dual del VOF Dubbele Diagnose de Novadic-Kentron (addiccions) i GGz Breburg (salut mental) a Holanda, i també és il·lustradora, pintora i gravadora.

Eduard Vieta és professor titular de Psiquiatria i Psicobiologia Clínica a la Universitat de Barcelona, cap del Servei de Psiquiatria i Psicologia de l’Hospital Clínic de Barcelona i director del Centro de Investigación Biomédica en Red de Salud Mental.

«Hasta la fecha, a pesar del tiempo transcurrido y lo mucho que se ha escrito al respecto, no ha sido descrito el desarrollo del rápido e intenso proceso de Reforma que reiteradamente me había negado a escribir. Ahora lo voy a hacer, antes de que sea imposible por estrictas razones de tiempo, pues hace ya bastantes meses que he cumplido setenta y cinco años de edad. Lo hago desde la tranquilidad, e incluso placidez, que me proporciona ser profesor emérito de la Universidad de Barcelona, y con la garantía de decir la verdad, ya que todo lo que expondré está documentado. Dicha documentación se encuentra, fundamentalmente, en las 169 actas del mismo número de sesiones que la Junta de Clínicas realizó desde su creación, el 18 de noviembre de 1952, hasta el 15 de junio de 1973. También he consultado y utilizado una información que aparece en el acta de la Junta Facultativa (equivalente a la Junta de Clínicas) de 30 de junio de 2003.»