Aquest any, Edicions de la UB tindrà l’estand a la caseta número 21 de la Fira. Hi presentarà set novetats i hi exposarà un total de dos-cents títols, majoritàriament en llengua castellana, tot i que també hi haurà una mostra de les obres en català i en anglès més representatives del seu fons editorial. A més, també es presentaran les col·leccions completes Barcino. Monographica Orientalia, de l’Institut del Pròxim Orient Antic (IPOA) de la Universitat de Barcelona, que consta d’onze volums i està especialitzada en estudis d’assiriologia, sumeriologia, egiptologia i altres cultures antigues del Pròxim Orient; i Pedagogies UB, que dirigeix Enric Prats i, amb dotze títols publicats, propugna una mirada renovadora sobre els temes relacionats amb les ciències de l’educació i la pedagogia.

En l’edició de la Fira de l’any passat es van fer vendes per més de 8 milions d’euros i s’hi van rebre més de 2,2 milions de visites, cosa que la converteix en la més important del sector a l’Estat i en una de les més rellevants d’Europa i de l’àrea hispanoparlant. Enguany, el país convidat és la República Dominicana, amb l’objectiu de visibilitzar el món del llibre en l’àmbit llatinoamericà.

Els títols que s’hi presentaran són els següents: Tomar la palabra, d’Estrella Montolío Durán, un recull de reflexions al voltant de la utilització del llenguatge en la comunicació des de les perspectives del gènere, la política, les xarxes socials, la comunicació institucional i la vida quotidiana; El éxito internacional de la cocina catalana, de Mercè Bernardo, Raúl Escalante i Anna Arbussà, en què s’explica com les relacions entre els cuiners i la seva formació, juntament amb l’ambient de col·laboració i respecte mutu, són els ingredients que han situat la cuina catalana entre les millors del món; Bibliotecas de escritores, a cura d’Ana Rodríguez Fischer i M.ª José Rodríguez Mosquera, que aplega les cròniques detallades de com, on i quan alguns autors van descobrir la literatura i la vocació d’escriure, i palesa que la formació d’una biblioteca pròpia ha constituït un element central de la seva vida i un motor de creativitat artística; El embrión inconformista, de David Bueno i Jordi Garcia-Fernàndez, que ens dona a conèixer l’evo-devo (un neologisme format a partir d’evolució i desenvolupament), una disciplina científica que investiga com els mecanismes evolutius fan possible que organismes que comparteixen un mateix avantpassat siguin aparentment tan diferents; La insurrección de la vulnerabilidad, d’Asun Pié Balaguer, que analitza les condicions socials, econòmiques i psicològiques que alimenten el rebuig de la vulnerabilitat humana, amb la finalitat de buscar altres rumbs que permetin construir una societat més amable per a la vida en conjunt; Aspectos del periodismo de Camilo José Cela, a cura d’Adolfo Sotelo Vázquez, que registra les col·laboracions d’aquest autor en la premsa espanyola des dels anys quaranta fins als seixanta i les caracteritza com una part fonamental de la seva formació en l’ofici d’escriptor; i, finalment, Josep Puig i Cadafalch y la búsqueda de la modernidad, de Víctor Gómez, un llibre que mostra l’evolució de l’obra d’aquest arquitecte i constitueix la recopilació més notable dels seus projectes, il·lustrat amb un miler de fotografies que permeten contemplar edificis i detalls tan insòlits com dignes d’admiració.