El 18 de setembre, a la seu de l’ANECA, va tenir lloc l’acte de lliurament del Segell de Qualitat en Edició Acadèmica a les deu col·leccions d’editorials universitàries que l’han obtingut enguany. L’acte va estar presidit per José Arnáez Vadillo, director de l’ANECA; Paloma Domingo, directora de la FECYT; Ana Isabel González, presidenta de la Unió d’Editorials Universitàries Espanyoles (UNE), i Lluís Pastor, responsable de Relacions Institucionals de la UNE. Per la Universitat de Barcelona hi van assistir Amelia Díaz, vicerectora de Docència i Ordenació Acadèmica; María Casado, directora de la col·lecció, i Meritxell Anton, directora d’Edicions de la UB.

La Col·lecció de Bioètica de l’Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona promou una concepció de la bioètica flexible, pluridisciplinària i laica, en el marc del respecte als drets humans reconeguts, i fomenta el debat informat sobre «les qüestions ètiques relacionades amb la medicina, les ciències de la vida i les tecnologies connexes aplicades als éssers humans, tenint en compte les seves dimensions socials, jurídiques i ambientals» (art. 1.1, Declaració Universal sobre Bioètica i Drets Humans). Aquesta col·lecció ha estat recentment incorporada al DOAB, el directori de llibres en accés obert més important a escala internacional, que en l’actualitat aplega més de 13.000 volums de 282 editors i contribueix a augmentar en gran mesura la visibilitat de les obres que s’hi publiquen.

La Unió d’Editorials Universitàries Espanyoles (UNE) va crear el Segell de Qualitat en Edició Acadèmica l’any 2015, conjuntament amb l’Agència Nacional d’Avaluació de la Qualitat i Acreditació (ANECA) i la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT), amb l’objectiu de reconèixer l’excel·lència del procés editorial de les col·leccions publicades tant per les universitats com per les editorials científiques. Aquest és el segon segell de qualitat que obté Edicions de la UB, després que el 2017 es concedís a la col·lecció Instrumenta, que dirigeix José Remesal.

La Col·lecció de Bioètica, que Edicions de la UB publica des del 2012, inclou monografies, obres col·lectives i també la sèrie Documents, en accés obert i traduïts a diverses llengües, del Grup d’Opinió de l’Observatori de Bioètica i Dret – Càtedra Unesco de la UB. A través del diàleg constant entre universitat i societat, pretén incidir en el poder legislatiu i polític per tal de propiciar canvis normatius i generar opinió en les societats científiques, els mitjans de comunicació i la ciutadania.

Amb un consell editorial format per Sarah Chan (Universitat d’Edimburg), Itziar de Lecuona (Universitat de Barcelona), Florencia Luna (Facultat Llatinoamericana de Ciències Socials, Buenos Aires), Albert Royes (Universitat de Barcelona) i Rodolfo Vázquez (Institut Tecnològic Autònom de Mèxic), aquesta col·lecció aspira a convertir-se en un referent que, des de l’acadèmia i en el marc dels processos d’investigació interdisciplinaris, promogui el debat sobre les qüestions de la bioètica considerades clàssiques, com ara l’inici i la fi de la vida o les relacions metge-pacient, i també sobre les més noves, fruit de l’impacte del coneixement científic i les seves aplicacions en l’ésser humà, la societat i el medi ambient. A més, pretén generar un pensament crític, incorporar enfocaments multiculturals i projectar la investigació en bioètica vinculada als drets humans internacionalment reconeguts.

Precisament, s’hi acaba de publicar Manual de bioética laica (I). Cuestiones clave, de María Casado i Manuel Jesús López Baroni, una obra que recull les qüestions centrals de la bioètica com a àrea de coneixement —des dels orígens, les característiques i les especificacions, fins als valors, principis i drets en què s’emmarca i els temes més importants de què s’ocupa: la salut sexual i reproductiva, la interrupció voluntària de l’embaràs, la reproducció assistida, l’eutanàsia, els trasplantaments d’òrgans, el medi ambient...—, amb l’objectiu d’apropar el coneixement d’aquesta disciplina i els seus debats amb un enfocament laïcista a tots aquells que s’hi interessen.

Alguns dels títols publicats són: La confidencialitat en l’assistència sanitària. Del secret mèdic a la història clínica compartida a Catalunya, de Lídia Buisan; Gestación por sustitución. Ni maternidad subrogada ni alquiler de vientres, d’Eleonora Lamm; ADN forense: problemas éticos y jurídicos, de María Casado i Margarita Guillén (coords.); La Declaración Universal sobre Bioética y Derechos Humanos de la Unesco y la discapacidad, de María Casado i Antoni Vilà; Desapariciones forzadas de niños en Europa y Latinoamérica. Del convenio de la ONU a las búsquedas a través del ADN, de María Casado i Juan José López Ortega (coords.); Morir en libertad, d’Albert Royes (coord.); El origen de la bioética como problema, de Manuel Jesús López Baroni; De la solidaridad al mercado. El cuerpo humano y el comercio biotecnológico, de María Casado (coord.), i La relación médico-paciente, de Joaquín Martínez Montauti.

María Casado és professora a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona i directora de l’Observatori de Bioètica i Dret de la mateixa universitat des que es va fundar l’any 1995. El 2007 va rebre la titularitat de la Càtedra Unesco de Bioètica de la UB. Ha estat membre del Comitè de Bioètica d’Espanya, de la Comissió de Bioètica de la UB i del Comitè Consultiu de Bioètica de Catalunya, així com de la International Association of Bioethics (IAB). El 2006 va rebre la Medalla Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya a la contribució al progrés científic i tecnològic, i, el 2017, el reconeixement a la defensa i promoció dels drets humans que atorga la Suprema Corte de Justicia de la Nación de Mèxic. La seva principal línia d’investigació és la relació entre bioètica i dret, especialment els drets humans, i la discussió i l’anàlisi dels anomenats «casos difícils» que els avenços de la biotecnologia imposen a la societat com un repte a causa de les seves implicacions ètiques, jurídiques i socials. A banda de les obres que ha publicat a la Col·lecció de Bioètica, també ha compilat: Nuevos materiales de bioética y derecho (2007), Las leyes de la bioética (2004), El Alzheimer: problemas éticos y jurídicos (2002) i Estudios de bioética y derecho (2000).