Malgrat que la medicina moderna ha progressat de forma efectiva en la prevenció i el guariment de les dues classes de malalties més comunes i conegudes (els càncers i les afeccions cardiovasculars), n’hi ha un tercer grup que afecten un percentatge molt significatiu de persones adultes (els pacients de manera directa, i els familiars i amics de manera indirecta) i per a les quals no existeix cap teràpia efectiva: l’Alzheimer, el Parkinson i l’esclerosi lateral amiotròfica (ELA). Es tracta de mals de progressió lenta que produeixen un gran patiment en els malalts i les seves famílies. Hi ha, a més, un fet que els agreuja: la seva incidència augmenta imparablement en les societats que segueixen les pautes de la cultura occidental i amenaça d’esgotar els recursos dels sistemes de salut pública.
El naufragi dels records explica per què malalties com aquestes deterioren el cervell dels qui les pateixen i, de forma progressiva i indeturable, els priven dels records, les emocions i els afectes. També exposa les teories més sorprenents i innovadores en l’àmbit de la neurociència, i desvetlla les claus de futures teràpies. Més enllà de la preocupant situació de la recerca a casa nostra, la comunitat científica mundial esmerça una enorme quantitat de recursos materials i econòmics, i els seus millors talents, per trobar teràpies que guareixin les afeccions cerebrals. Els catorze capítols del llibre estan estructurats com una escala ascendent pel que fa a la comprensió de l’Alzheimer –cal llegir-los en l’ordre que es presenten–, i aporten arguments científics per respondre les dues preguntes fonamentals sobre aquesta malaltia tan complexa: com es pot prevenir? Per què encara no es pot curar? Jaume Folch tradueix hàbilment la terminologia científica en paraules de fàcil comprensió per al lector.
L’obra pertany a la col·lecció Catàlisi, iniciada el 2007 sota la direcció de David Bueno amb l’objectiu de fomentar l’accés a la cultura científica d’un públic ampli, tant d’especialistes com de no-especialistes, atès que la ciència afecta tots els aspectes de la nostra vida, des dels objectes més quotidians fins a la manera de veure i entendre el món. Així, doncs, aquesta col·lecció compleix una important funció en la socialització del coneixement, perquè posa a l’abast dels lectors la recerca que es du a terme en l’àmbit universitari. Els darrers títols publicats són La forja genètica d’Europa. Una nova visió del passat de les poblacions humanes, de Carles Lalueza-Fox; De dones, homes i molècules. Notes d’història, art i literatura de la química, de Santiago Álvarez, i Les profunditats de la ment. Com percebem el funcionament del nostre cervell, de David Bueno, Enric Bufill, Francesc Colom, Diego Redolar, Xaro Sánchez i Eduard Vieta.
Jaume Folch (Tarragona, 1965), professor de Bioquímica i Biologia Molecular a la Facultat de Medicina de la Universitat Rovira i Virgili (URV), és investigador del Centro de Investigación Biomédica en Red sobre Enfermedades Neurodegenerativas (Ciberned), en col·laboració amb el grup de recerca de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona que dirigeix Antoni Camins. També forma part del grup de recerca TecnATox de la URV, especialitzat en l’estudi de l’impacte de la contaminació ambiental i alimentària sobre la salut humana. És autor d’un centenar de publicacions, que inclouen treballs d’investigació en revistes internacionals i capítols de llibres, i coautor de diversos reculls de relats. En l’àmbit de la divulgació científica ha publicat, entre altres obres, El litoral de Tarragona més enllà de la platja (2013), a més d’articles en revistes.