Com i per què vas iniciar-te en el periodisme en el teu país i com va ser la teva arribada a Barcelona?
Vaig tenir una experiència que em va marcar en la vida personal i professional: el fet de ser enviat, en plena dictadura argentina, a lluitar en la Guerra de les Malvines el 1982; tenia dinou anys. En tornar vaig saber que volia entendre i ajudar a entendre als altres un món complex, cruel i violent. Vaig estudiar sociologia, però ben aviat em vaig posar a treballar en mitjans i em vaig adonar que en el periodisme trobaria la forma d’apropar-me al món, entendre’l i descobrir de quina manera el volia explicar. Vaig arribar a Barcelona el 1998, quan la Universitat de Columbia em va escollir per iniciar un postgrau, pràctic i intensiu. I Barcelona em va encantar: té una personalitat molt definida i al mateix temps està oberta al món.

Per què una col·lecció com Periodismo Activo? Quina mirada vol donar sobre l’ofici?
Volem donar-li una mirada oberta, actual, polièdrica (paraula molt estimada per Jordi Matas, un dels autors de la col·lecció). Vam escollir aquest nom perquè «activo» es refereix al fet actual, i alhora ajuda a entendre, a canviar. Des del principi pensàvem en una col·lecció en què tinguessin cabuda assajos i estudis sobre diferents aspectes i gèneres del periodisme (científic, cultural, polític, d’immersió). El periodisme actual s’obre en diferents direccions noves, i volem explorar-les totes!

Quins criteris segueixes per seleccionar els temes? Tries tu mateix els autors o ells et fan les propostes?
Els criteris són la qualitat, la rellevància, la serietat de l’autor i una escriptura que tingui volada. En alguns casos els busco jo, els autors, perquè conec la seva obra anterior i penso en el que tenen a dir sobre temes poc explorats. Així és com vaig convocar el filòsof Norbert Bilbeny (Ética del periodismo). En altres casos venen ells, com el llegendari periodista Sergio Vila-Sanjuán (Una crónica del periodismo cultural), o me’ls recomanen escriptors i col·legues que aprecien la col·lecció. De la mateixa editorial també m’han arribat propostes molt interessants. I he tingut atacs d’ambició, com quan vam publicar la versió en castellà d’El nuevo Nuevo Periodismo, un clàssic de Robert S. Boynton.

En una col·lecció com Periodismo Activo, com definiries la relació entre la feina que fa l’editorial (Edicions de la UB) i la teva com a director?
Com una relació harmoniosa. Cada membre de l’equip, des de la directora fins a les editores o els responsables de premsa i comercialització, treballa amb una enorme professionalitat. En la meva experiència, és la millor conjunció de servei públic, de cultura com un bé per a la societat, amb eficàcia i precisió. És una delícia treballar amb ells.

Creus que és una col·lecció «corporativista», dirigida únicament a periodistes, o té una voluntat de transcendir les fronteres de l’ofici?
No només penso que s’adreça a un públic ampli, sinó que els dotze títols ho han demostrat. Inicialment, vam pensar en el públic dels periodistes i estudiants: reflexionem i donem exemples de la nostra feina. Però estic convençut que la reflexió sobre les causes i conseqüències del mal periodisme i les condicions que fan possible el periodisme d’excel·lència són temes que interessen i haurien d’involucrar tothom. I tenim lectors de tot tipus i de molts països: científics, socials, artistes...

Malgrat la crisi del periodisme, que ja sembla endèmica, fa l’efecte que es multipliquen més que mai la varietat de registres (crònica, reportatge, etc.) per explicar la realitat. Per què creus que passa, això? T’atreveixes a fer alguna predicció respecte a aquesta qüestió?
El periodisme no morirà. Pot ser que perdin força alguns formats o llenguatges, però el món necessita periodistes que l’expliquin. I, juntament amb la ignorància, creix també en la societat la consciència del valor que té estar ben informats per comunicadors compromesos. I això produeix dos moviments: cap al breu i ràpid, i cap al lent i llarg. Per un costat, allò urgent i curt, la notícia en el moment en què se’n comprova la veracitat. I per l’altre costat, l’slow journalism, el periodisme que brinda dades per demostrar la veritat, el periodisme d’investigació. I, a banda, el casament entre periodisme i literatura, perquè el lector no només entengui els temes i les situacions, sinó que també visqui l’experiència d’un text lluminós. Jo crec que va creixent l’expectativa d’un periodisme profund i més ben explicat. Quan es prova el bon periodisme, és addictiu. Això crec i això espero!

Avui en dia es diu que els mitjans tradicionals estan en crisi, però el nombre de joves que volen estudiar per ser periodistes augmenta. Quin consell els donaries?
Les expectatives que tenia un estudiant de fa dues o tres dècades –ser contractat per un mitjà i fer la seva carrera com si fos un funcionari– quasi han desaparegut. Això, els estudiants d’ara s’ho poden prendre com un repte. El periodista és avui semblant a un escriptor o un artista: algú que busca la seva veu i els seus temes. Així va bastint una carrera al voltant d’uns principis, d’unes lleialtats, d’uns respectes. Actualment valem pel prestigi que donen la independència i la qualitat del nostre nom, no pel lloc on treballem, i el fet que qualsevol pugui criticar i jutjar la nostra feina, també ha de fer-nos més curosos i creatius. Un jove que vulgui explicar la realitat pot adquirir un ordinador i aparells per gravar, editar, transmetre. Avui en dia amb ben poc es pot fer bon periodisme. Però a la majoria els falten diners, temps i tranquil·litat per poder aprofundir temes difícils i una història nova. Cal escriure molt, i eliminar i reescriure. Els instruments permeten fer productes més atractius i precisos, però el fet essencial és saber per què volem el temps i els diners. Molts no sabrien què fer-ne. Aquestes són les meves recomanacions: formació, creativitat, rigor, idees clares, una visió neta de la funció del periodista. I amb això, sortir a buscar els mitjans per pagar-ho.

Com a director de la col·lecció Periodismo Activo i autor, tens algun nou títol entre mans?
Estic molt orgullós amb els dos llibres que he publicat a la col·lecció. El primer, Periodismo narrativo, encara que sigui un llibre gruixut i dirigit a un públic més especialitzat, ja va per la tercera edició. I amb el segon, El arte de escuchar, un recull de cròniques, reportatges, assajos i entrevistes sobre música, vaig poder reunir més de deu anys d’explicar el món i la vida a través dels sons. Ara estic donant voltes a un possible llibre breu sobre periodisme del medi ambient. He tornat a l’Amèrica Llatina i m’ha tornat a atrapar la fascinant relació de les comunitats amb la naturalesa i el desastre de la destrucció de l’entorn com a temes per al periodisme actual. Pot ser que aquest sigui el pròxim llibre de la col·lecció. Si als meus companys d’Edicions de la UB els sembla interessant!