L’obra tracta sobre les dimensions simbòliques i polítiques d’aquelles pràctiques artístiques que s’inicien en el camp de la naturalesa amb l’objectiu de transformar la realitat. Consta de deu capítols, escrits per autors diversos, cada un dels quals exposa un punt de vista diferent sobre la relació entre política, naturalesa i art. Els vincles entre art i naturalesa estan més vius que mai: d’una banda, la noció de naturalesa va més enllà de les seves fronteres tradicionals i, de l’altra, la natura s’ha convertit en l’àmbit de treball de moltes tendències artístiques contemporànies.

Art, Arquitectura i Societat Digital va néixer el 1999 en el Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona. El seu objectiu és estudiar l’impacte de les tecnologies de comunicació i informació en l’art tradicional; en els models de producció i distribució, de representació i recepció, en imaginaris, iconografies, etc.; en les pràctiques arquitectòniques i artístiques, i en les relacions amb la societat i altres àmbits de la cultura digital. També té la voluntat de delimitar nous camps específics de recerca i de crear nous materials metodològics i didàctics per desenvolupar.

Aquest grup de recerca ha participat en diferents congressos, ha organitzat seminaris i ha publicat els llibres següents a Edicions de la Universitat de Barcelona: Las vanguardias artísticas a la luz del esoterismo y la espiritualidad, Muerte y transfiguración en el mundo artístico contemporáneo i Procesos creativos y trastornos psíquicos, coordinats per Lourdes Cirlot i Laia Manonelles, i Filosofía de la danza, de Magda Polo Pujadas, Roberto Fratini Serafide i Bàrbara Raubert Nonell.

Daniel López del Rincón, doctor en Història de l’Art, és investigador i docent en el Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona. Com a membre del grup Art, Arquitectura i Societat Digital, la seva investigació se centra en les relacions entre art, tecnologia i biologia en les seves múltiples dimensions, que comprenen des de l’anàlisi del diàleg entre art i naturalesa fins a l’exploració de les possibles connexions entre l’art tecnocientífic i l’art contemporani canònic.

Laia Manonelles, doctora en Història de l’Art, és professora de la Universitat de Barcelona, i també ha impartit classes en altres institucions, com ara la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat Autònoma de Barcelona. És membre d’Art, Arquitectura i Societat Digital, i col·labora amb altres grups, com el Grup de Recerca en Estètica General i Antropologia (Arts plàstiques, Teatre, Arts d’acció i Cinema), vinculat a la Universitat de Barcelona i l’Institut del Teatre. La seva recerca se centra en l’art d’acció, la relació entre art i política, l’art experimental a la Xina i la seva recepció en el marc euroamericà.