«Llull, català de Mallorca

»Ramon Llull és un personatge excepcional per múltiples motius. És un laic que va decidir escriure sobre temes científics i, encara més, sobre teologia, en un moment en què el saber era bàsicament en mans dels eclesiàstics. I ho va fer en llatí, però també molt sovint en la seva llengua vernacla, el català. Va escriure sobre una gran diversitat de temes, sempre pensant en el benefici que els seus llibres podien reportar als lectors, ja fossin laics o clergues, illetrats o amb estudis, cristians o d’altres religions. I amb el mateix objectiu, afavorir la salvació de l’ànima dels seus semblants, va viatjar per tota la Mediterrània, i es va entrevistar amb reis, papes i altres governants, als quals volia convèncer de la bondat dels seus projectes.»

«Llull va néixer a Mallorca cap a 1232-1233. És a dir, molt poc després de la conquesta cristiana de l’illa, el 1229. Sense cap mena de dubte, aquest fet va marcar-lo profundament i explica la seva preocupació per la conversió dels no-cristians. Malgrat tot, les tres primeres dècades de la seva existència van desenvolupar-se dins del que era esperable en el seu estament. Com a cortesà de l’infant Jaume de Mallorca, va tenir responsabilitats en l’administració de la cort, es va casar i va tenir fills. Pel que fa a la literatura, ell mateix ens explica que en aquests anys va compondre poesia amorosa, que de ben segur responia als codis trobadorescos. Devia ser, doncs, una poesia profana i sobre amors adúlters. Malgrat que no ens n’ha arribat cap mostra, la seva producció posterior evidencia una clara familiaritat amb els motius i gèneres propis dels trobadors.

»Arribat als trenta anys, cap al 1263, la seva vida va patir un canvi radical. Llull el qualificava de “conversió a la penitència”. Segons el relat que ell mateix en va deixar, se li va aparèixer repetidament Jesucrist crucificat. Les visions es van produir, precisament, en moments en què duia a terme un acte tan profà i pecaminós com escriure una cançó amorosa. Davant d’aquestes aparicions, que va interpretar com una crida divina, però també com un advertiment si no en feia cas, va decidir abandonar el món i consagrar-se a la fe, a servir “Crist de tot cor”, segons les seves paraules.

»El fet d’haver nascut en un territori de frontera, conquerit als musulmans de feia pocs anys i dins de les rutes que anaven i tornaven del nord d’Àfrica, degué condicionar una decisió tan dràstica i sobretot la solució que va donar a aquesta crisi personal. D’aquí la seva preocupació per la salvació dels infidels, que a l’edat mitjana i des de la perspectiva de Llull volia dir treballar a favor de la seva conversió al cristianisme. Aquesta orientació no significa pas que prescindís dels seus conciutadans cristians. Són molts els llibres que va dedicar els anys següents a la reforma de la cristiandat. Però a la Mallorca de 1263 Llull va concebre almenys dos projectes clarament orientats vers la conversió dels infidels, amb una atenció específica als musulmans: la creació de centres per a la formació de missioners i, sobretot, la redacció d’un llibre, que volia que fos “el millor del món contra els errors dels infidels”, tal com va narrar anys més tard a la Vida de mestre Ramon.

»No deixa de ser significatiu que les visions del Crist crucificat es produïssin durant l’acte d’escriure un text profà, i moralment condemnable, i que la seva reacció fos, precisament, dedicar esforços a escriure un llibre beneficiós per a la fe cristiana. Com si l’escriptura s’hagués d’esmenar amb escriptura. Era, igualment, una decisió sorprenent per a un laic com Llull, que no disposava dels coneixements necessaris per dur a terme una tasca d’aquesta naturalesa, molt mes pròpia d’un teòleg que hagués passat per les aules universitàries.

»Tot i que en un primer moment va tenir la intenció de desplaçar-se a París, per tal de formar-se a la Facultat de Teologia, Ramon de Penyafort, amb qui es va entrevistar a Barcelona, li ho va desaconsellar i li va recomanar que tornés a Mallorca. És possible que encara hi quedessin algunes restes d’una antiga escola dominicana per a la formació de missioners. Ens consta que n’hi havia hagut una cap als anys cinquanta del segle XIII. Llull li va fer cas i va tornar a l’illa, on degué recórrer a les biblioteques dels ordes religiosos que s’hi havien instal·lat després de la conquesta. Així mateix, sembla que durant aquests anys es va dedicar profusament a l’oració i a la contemplació. Entre els coneixements que es va esforçar per adquirir a Mallorca hi havia nocions d’àrab, suficients per escriure i disputar en aquesta llengua. Per tal que li fes de mestre, va comprar un esclau musulmà, que igualment li degué proporcionar coneixements sobre la fe de Mahoma.»