Aquest estudi, publicat en paper i en format eBook de lliure descàrrega, està adreçat principalment als editors de revistes científiques, ja que exposa amb detall l’evolució i les tendències generals del seu àmbit, i als professionals de les biblioteques universitàries, que duen a terme tasques de suport a la comunicació científica entre els seus usuaris. Així mateix, està pensat per a un públic ampli interessat a tenir una visió panoràmica de l’objecte fonamental de la comunicació científica, és a dir, les revistes.

Les revistes acadèmiques, que mostren avui un notable dinamisme, constitueixen el principal canal de comunicació dels avenços científics. Durant més de 350 anys, la seva estructura ha variat molt poc, així com el seu funcionament, basat en la revisió d’experts (peer review), la presentació de textos en forma d’articles i la distribució periòdica per part d’editors especialitzats (societats científiques o, més tard, també comercials). En les últimes dècades, però, s’han produït innovacions rellevants, com la digitalització dels continguts publicats –que va facilitar la compra massiva de títols per les biblioteques–, la irrupció del model d’accés obert per a la difusió, i la generalització dels sistemes d’avaluació de revistes (especialment, del factor d’impacte). Entrat el nou mil·lenni, s’ha fet habitual també l’ús de les xarxes socials i de les altmetrics.

El llibre s’estructura en tres parts. La primera i més extensa aborda aspectes generals de les revistes científiques i comença amb l’anàlisi dels seus antecedents històrics (Àngel Borrego), per continuar amb les dades estadístiques de la situació internacional (Miguel Navas), el funcionament del sistema de revisió d’experts (M.ª Francisca Abad), els models d’avaluació de revistes (Emilio Delgado López-Cózar) i l’evolució dels sistemes de compra (Lluís Anglada).

La segona part, centrada en la situació a Espanya, mostra una panoràmica general de les revistes espanyoles que parteix de la informació registrada a la base de dades Dulcinea (Remedios Melero), d’un estudi econòmic que parteix de les enquestes realitzades a editors de revistes (Melba Claudio-González i Anna Villarroya) i de l’anàlisi de la presència de revistes espanyoles en els índexs de referència internacional (Marta Somoza, Javier Guallar, Josep-Manuel Rodríguez-Gairín i Ernest Abadal).

La tercera part exposa les tendències i els nous desenvolupaments, tant dels causats pel model d’accés obert (Ernest Abadal), com per l’ús de les xarxes socials i altmetrics (Candela Ollé i Alexandre López-Borrull) o per les innovacions introduïdes per les revistes (Alexandre López-Borrull).

Ernest Abadal (Sallent, 1962) és professor i investigador de la Universitat de Barcelona, degà de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació des del 2012, coordinador de diverses xarxes de recerca universitària i un dels especialistes principals en accés obert a la ciència a Espanya. És autor de nombrosos articles de recerca i de diversos llibres, com ara Sistemas y servicios de información digital (Edicions de la Universitat de Barcelona, 2001); Gestión de proyectos en información y documentación (2004), Bases de datos documentales. Características, funciones y método (amb Lluís Codina, 2005); Prensa digital y bibliotecas (amb Javier Guallar, 2010), i Acceso abierto a la ciencia (2012). També és un dels directors i impulsors del projecte Blok de Bid, fundat el 2010, en què professionals del món de la informació i la documentació ressenyen informes d’organismes internacionals com l’American Library Association (ALA), l’Association of College and Research Libraries (ACRL), la Federació Internacional d’Associacions de Bibliotecaris i Biblioteques (IFLA) o Ithaka.

La Universitat de Barcelona edita o coedita un total de 77 revistes científiques (en les categories d’Arts, Ciències experimentals i matemàtiques, Ciències de la salut, Ciències de la vida, Ciències socials i Humanitats), que es poden trobar al portal Revistes Científiques de la Universitat de Barcelona (RCUB) del Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI).  En aquest portal hi ha revistes d’articles en curs de publicació i revistes que ja no es publiquen però de les quals es conserva la col·lecció en format digital.

Els objectius del RCUB són, d’una banda, contribuir a la difusió i visibilitat d’aquestes publicacions, i, de l’altra, oferir als editors de la UB una eina per gestionar i publicar les seves revistes en format electrònic. Així mateix, també incentiva la publicació en format digital i en accés obert, facilita la preservació de les revistes per a un ús futur, i col·labora amb iniciatives nacionals, com Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO), i internacionals, com Open Archives Initiative (OAI).