L’obra, de gran format i il·lustrada a tot color, s’endinsa en la trajectòria empresarial de la companyia al llarg de més de dos-cents anys, fent valer allò que tan bé va definir Jaume Vicens Vives en la seva conferència de 1958 al Cercle d’Economia per referir-se a l’esperit que va fer possible el trànsit d’una economia agrària a una de moderna a Espanya: «El capitán de industria español en los últimos cien años».

L’empresa Miquel y Costas & Miquel (MCM), situada a Capellades i dedicada a la manufactura de paper, és líder al mercat espanyol, amb una quota del 80% en el paper de fumar, i una de les que domina el mercat internacional, amb una quota del 5% mundial —exporta el 75% de la seva producció—. Assolir l’èxit actual, amb interessos repartits per Europa i l’Amèrica Llatina, no ha estat fàcil per a la companyia, i la seva història és un exemple de com les empreses de base familiar han sobreviscut gràcies al compromís amb l’especialització, la innovació, la versatilitat i el dinamisme, adaptant-se a un entorn canviant.

L’autor, que ha realitzat aquesta recerca al llarg de cinc anys, ha organitzat el contingut del llibre en tretze capítols que segueixen un estricte ordre cronològic i que, alhora, s’han agrupat en cinc blocs, atenent a l’evolució del sector paperer a escala espanyola i catalana.

El primer bloc es remunta a l’origen de l’activitat paperera de la família Miquel, als segles XVII i XVIII, després de tractar el desenvolupament d’aquesta indústria a Espanya i Catalunya. El segon se centra en el període que va des del principi del segle XIX fins a 1880, època en què s’assoleix el sostre de la fabricació manual i s’inicien les activitats dels Miquel a Cuba. El tercer bloc, entre 1880 i 1936, comença amb un apartat introductori dedicat al declivi de la fabricació manual i a la modernització empresarial, exemplificada en la creació de la Paperera Espanyola. El cos d’aquest apartat el componen tres capítols que analitzen la gènesi del projecte empresarial fins a la seva incipient maduresa. L’element articulador és la confirmació de MCM com una empresa estrictament exportadora, perfil que va conservar fins a l’inici de la dècada de 1930. El quart bloc consta de cinc capítols. El primer estudia l’evolució de MCM durant la Guerra Civil i les vicissituds que va viure la família Miquel en aquells anys. El segon té l’eix en els temps de l’autarquia, tot i que es tanca el 1964, data en què MCM endega els seus projectes de modernització. Els dos primers tenen, doncs, una certa unitat temàtica i argumental: el replegament de MCM en el mercat espanyol. El tercer i el quart capítols es focalitzen en l’etapa que va de 1964 a 1975, marcada per dos fets crucials: l’entrada en l’accionariat del Banc Exterior d’Espanya i la fusió amb l’empresa valenciana Payá Miralles. L’últim capítol del quart bloc es dedica a la primera dècada de la nova MCM, en què es van reforçar algunes especialitzacions i es va recuperar el ritme exportador. El punt final d’aquesta fase se situa l’any 1986, quan comença a intensificar-se la presència d’accionistes aliens a la família fundadora. El cinquè bloc i últim abasta des de 1986 fins al present i es compon de tres capítols en què s’analitzen els anys d’agitació de MCM, a causa de la voluntat de vendre del principal accionista i de les fortes inversions, la gènesi d’un nou model de gestió derivat de l’arribada a la presidència de Jordi Mercader Miró i l’oferta pública de venda (OPV) de 1996, amb la qual es van estabilitzar els accionistes de referència. L’últim capítol comprèn des d’aquest any fins a l’actualitat.

Miquel Gutiérrez-Poch (Còrdova, 1963), doctor en Geografia i Història, és professor del Departament d’Història i Institucions Econòmiques de la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona, on imparteix docència en els estudis d’Administració i Direcció d’Empreses i Economia. Està especialitzat en l’estudi de la història industrial espanyola, especialment del sector paperer, temàtica sobre la qual ha editat diferents articles i llibres. És editor de la Revista de Historia Industrial —que publica, des de fa gairebé vint anys, el Departament d’Història i Institucions Econòmiques de la Universitat de Barcelona—, dedicada a la història econòmica i empresarial, amb especial preferència per les activitats industrials.