Aquesta obra descriu els conflictes socials i polítics que es van produir al districte de Sant Martí per causa de la transformació urbanística iniciada amb els Jocs Olímpics del 1992 i la posterior implantació del Pla 22@, que va amenaçar la conservació del seu ric patrimoni arquitectònic industrial. Can Ricart i el patrimoni industrial de Barcelona és una crònica d’un procés de reconversió del sòl industrial i de modificació del paisatge urbà que va involucrar agents socials, polítics i econòmics per redefinir el projecte, i convida a reflexionar sobre les contradiccions dels seus protagonistes. Aporta i revela dades i fets poc coneguts, però representatius dels avatars i les incidències d’aquella lluita, una de les més significatives que han tingut lloc en aquesta ciutat en les últimes dècades.
Can Ricart és un dels tres grans conjunts industrials del segle XIX que queden a Barcelona. Situat a l’antic eix industrial de Pere IV, a la vora d’altres fàbriques com Oliva Artés, Ca l’Alier, La Escocesa i Ca l’Illa, ocupa un espai equivalent a quatre illes de l’Eixample. Va ser motiu d’una gran controvèrsia per l’enfrontament que es va produir entre un moviment social força divers i heterogeni que reclamava altres valors i prioritats urbanístiques, i un govern municipal primer més inclinat a satisfer els interessos del capital privat i, després, enrocat amb una mena d’orgull ferit que li impedia rectificar.
L’autor, que té una àmplia experiència política i veïnal des dels anys vuitanta, fa un relat acurat i lúcid d’aquesta lluita ciutadana, en la qual es van integrar agents diversos, tant veïnals com professionals i acadèmics. El seu llibre reflecteix la voluntat dels ciutadans per fer sentir la seva veu en l’àmbit de l’urbanisme, i propugna la importància d’escoltar-los; mostra clarament que el diàleg amb els moviments veïnals i socials pot millorar les actuacions urbanístiques en una ciutat, però també exposa els problemes que es plantegen en el procés de participació i les dificultats per gestionar-lo. Aquest estudi dels debats suscitats en el si de la plataforma Salvem Can Ricart constitueix una de les aportacions substancials del llibre, que analitza la complexitat del moviment, la diversitat d’interessos dels seus components i les dificultats per dialogar amb l’administració. La presentació dels conflictes interns i dels procediments que es van seguir per resoldre’ls és exemplar, i dóna lloc a reflexions valuoses sobre la posada en marxa de mecanismes polítics ciutadans en relació amb l’urbanisme i altres temes.
L’obra conté una addenda intitulada «Un punt d’inflexió en la crònica de Can Ricart: construir un nou present amb el Parc de les Humanitats i les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona», escrita per Gaspar Coll, delegat del rector com a comissionat per al Parc i per a l’Impuls Científic de les Humanitats i les Ciències Socials.
Aquest volum és el segon títol de la col·lecció Impactes, que promou el comissionat del Parc de les Humanitats i les Ciències Socials. El primer és l’edició facsímil de De historia stirpium commentarii insignes. Maximis impensis et uigiliis elaborati, de Leonhart Fuchs, publicat el 2016.
Salvador Clarós i Ferret (Barcelona, 1960) és membre actiu del moviment veïnal des del 1989 a l’Associació de Veïns i Veïnes del Poblenou, entitat que ha presidit en dues ocasions. Ha format part del Grup de Patrimoni Industrial del Fòrum de la Ribera del Besòs, on va col·laborar en l’estudi del llegat fabril i urbanístic del barri del Poblenou. Ha publicat diversos articles a Biblio 3W. Revista Bibliográfica de Geografía y Ciencias Sociales: sobre la política municipal de les últimes dècades al nord-est de la ciutat (núm. 751, 2007), sobre el Parc del Centre del Poblenou des d’una perspectiva urbanística (núm. 805, 2008), sobre ciutadania i Jocs Olímpics als barris de l’est de Barcelona (núm. 895, 2010) i sobre l’experiència reivindicativa davant la transformació del litoral (núm. 1049, 2013). Actualment és el responsable de Política Industrial a Comissions Obreres de Catalunya.