L’obra, editada en anglès i en castellà, neix del compromís de l’Observatori Europeu de Memòries (EUROM), impulsat per la Fundació Solidaritat UB, per oferir nous instruments d’anàlisi i debat que les instàncies europees haurien de tenir en compte a l’hora de plantejar polítiques públiques de memòria. Hi trobem algunes de les intervencions més destacades del simposi internacional «Memòria i poder. Una perspectiva transnacional», celebrat el 2014 a Barcelona, a més d’una sèrie d’articles de prestigiosos especialistes internacionals. Aquesta publicació presenta una visió panoràmica de les dificultats i els conflictes que suposa la gestió del passat a l’Europa d’avui, des d’una perspectiva transnacional i comparativa, i sense perdre de vista la situació de l’Amèrica Llatina.

En els darrers anys s’han dut a terme nombroses iniciatives a Europa i a la resta del món per tal de recuperar i analitzar la memòria del segle XX. Els poders públics no han resolt amb èxit els problemes de la memòria traumàtica, de les guerres, dictadures i matances de les quals el projecte europeu es va erigir, a l’origen, com a contrapart. Avui, l’ombra de la sospita recau sobre el poder, sempre temptat d’utilitzar el passat amb finalitats polítiques. Això ha ocasionat l’enfrontament i la desconfiança vers les grans narracions assentades en la memòria comuna, especialment amb la integració dels països de l’Est a la Unió Europea. Cada comunitat, col·lectiu o nació manté records comuns, que no sempre encaixen o convergeixen en un relat general i globalitzador.

El llibre s’organitza al voltant de tres blocs: «Memory beyond borders», «States and memories» i «Memorials and discussions». Entre les diverses aportacions, destaquen la de Georges Mink, director de recerca emèrit del Centre Nacional de Recerca Científica (CNRS, França), sobre el conflicte de memòries entre l’Est i l’Oest d’Europa i el paper del postcomunisme; la de Ricard Vinyes, historiador i actual comissionat de Programes de Memòria de l’Ajuntament de Barcelona, que tracta sobre les conseqüències de la privatització de la memòria a Espanya; la de Claudia Wasserman, historiadora i professora de la Universitat Federal de Rio Grande do Sul (Brasil), que aborda el cas de l’Amèrica Llatina; la d’Adrian Kerr, director del Museu de Free Derry (Regne Unit), sobre la història de la lluita pels drets civils a Irlanda del Nord, i la d’Oksana Chelysheva, periodista i membre del Finnish-Russian Citizens’ Forum, que analitza la relació de Letònia amb Rússia.

Jordi Guixé i Coromines, investigador i doctor en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona i la Universitat Sorbonne Nouvelle – París 3, és especialista en la repressió franquista dels exiliats polítics durant la Guerra Civil Espanyola, la Segona Guerra Mundial i la Guerra Freda, i també en polítiques públiques de memòria. Des del 2012 dirigeix l’Observatori Europeu de Memòries de la Fundació Solidaritat UB i és professor del màster en Disseny Urbà: Art, Ciutat, Societat de la Universitat de Barcelona. Va col·laborar en la creació del Memorial Democràtic de Catalunya, del qual va ser el responsable de l’àrea de patrimoni i projectes. Ha dirigit i coordinat diversos congressos internacionals sobre els usos del passat a Espanya i Europa, i col·labora amb diferents grups de recerca, com el CNRS, el Centre d’Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica (CEFID) de la Universitat Autònoma de Barcelona i el Grup de Recerca Memòria i Societat de la Universitat de Barcelona. A més d’articles relacionats amb les polítiques de memòria, entre les seves publicacions destaquen llibres com ara La República perseguida. Exilio y represión en la Francia de Franco, 1937-1951 (Publicacions de la Universitat de València, 2012) o, juntament amb Montserrat Iniesta, l’edició de Polítiques públiques de la memòria. I Col·loqui Internacional Memorial Democràtic (Eumo, 2009).