El llibre està dividit en dues parts. En la primera, el lector hi trobarà els textos que ha publicat l’Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona sobre aquest tema des de 1994 fins a l’actualitat. En la segona, s’hi apleguen textos d’EXIT-ADMD Suisse Romande, una de les organitzacions que faciliten ajuda al suïcidi a Suïssa, país on aquesta pràctica, supervisada per professionals de l’àmbit sanitari, és perfectament legal. L’objectiu d’incloure aquests materials en la segona part del llibre, com a complement il·lustratiu i necessari de la primera, és donar a conèixer el funcionament i els propòsits d’aquestes entitats, així com la importància de la tasca que duen a terme com a garants del ple exercici de la llibertat individual. En un dels textos que recull el llibre s’explica, per exemple, que el sol fet de saber que hi ha l’opció de recórrer a l’eutanàsia ja dóna tranquil·litat als malalts.

El llibre també exposa quin és l’estat de la qüestió pel que fa a la problemàtica ètica, jurídica i política que suscita aquest tema, ja que la reivindicació del dret a morir amb dignitat comporta la necessitat d’assegurar-ne les garanties legals, sanitàries, etc., i també d’obrir un debat social que determini l’abast dels canvis que cal promoure. Moltes són les preguntes que demanen resposta, tant per la repercussió social del problema com pels efectes, a vegades devastadors, que té sobre les persones; preguntes com la següent, que planteja Albert Royes: «Si aquestes persones reuneixen els mateixos requisits de llibertat, voluntarietat i capacitat per prendre decisions que s’exigeixen als qui desitgen formular una petició d’eutanàsia o d’ajuda al suïcidi, per quina raó són excloses d’aquesta possibilitat quan el fonament bàsic de tals peticions és el sentit de la dignitat propi de cadascun i l’elevat patiment que seguir amb vida els ocasiona?».

Aquest títol pertany a la Col·lecció de Bioètica, que promou una concepció de la bioètica flexible i laica, en el marc del respecte als drets humans reconeguts, i fomenta el debat informat sobre les qüestions ètiques relacionades amb la medicina, les ciències de la vida i les tecnologies connexes aplicades als éssers humans. Una col·lecció impulsada per l’Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona, que dirigeix María Casado, titular de la Càtedra Unesco de Bioètica de la UB, professora de Filosofia del Dret a la UB, i creadora i directora del màster en Bioètica i Dret també de la UB. Els títols publicats a la Col·lecció de Bioètica són: La confidencialitat en l’assistència sanitària. Del secret mèdic a la història clínica compartida a Catalunya, de Lídia Buisan;Gestación por sustitución. Ni maternidad subrogada ni alquiler de vientres, d’Eleonora Lamm; ADN forense: problemas éticos y jurídicos, de María Casado i Margarita Guillén (coords.); La Declaración Universal sobre Bioética y Derechos Humanos de la Unesco y la discapacidad, de María Casado i Antoni Vilà; Desapariciones forzadas de niños en Europa y Latinoamérica. Del convenio de la ONU a las búsquedas a través del ADN, de María Casado i Juan José López Ortega, i Morir en libertad, d’Albert Royes (coord.).

Albert Royes i Qui, doctor en Filosofia, és membre de la Junta de l’Observatori de Bioètica i Dret, i professor i coordinador del màster en Bioètica i Dret: Problemes de Salut i Biotecnologia de la Universitat de Barcelona. També és secretari de la Comissió de Bioètica de la mateixa universitat i membre del Comitè d’Ètica Assistencial de l’Hospital Clínic de Barcelona. Entre altres títols, ha publicat Diferentes metodologías para la resolución de conflictos en Bioética(Edika, 2003) i El malalt en situació terminal (Signo, 1995).