El llibre Topografías Invisibles, presentat en una edició especialment cuidada amb profusió d’imatges a tot color, tracta sobre les interaccions que es produeixen entre art i geografia a partir de les transformacions que l’economia exerceix sobre el territori. En aquest àmbit, l’art de les darreres dècades ha esdevingut motor d’actuacions, registres i investigacions.
Aquesta obra, fruit del simposi «Topografías de lo invisible» celebrat a Barcelona el novembre del 2013, recull les aportacions d’artistes, arquitectes, geògrafs, historiadors i especialistes de rellevància internacional en aquest tema —com ara Lara Almarcegui, Marine Hugonnier, Xavier Ribas i Mike Rickkets—, les repercussions del qual són avui centre d’atenció des de camps d’estudi tan diversos com la ciència política, la geografia, l’urbanisme o l’antropologia política. A partir de múltiples discursos crítics lligats al territori com a escenari de les tensions sociopolítiques actuals, Topografías Invisibles teoritza sobre les diverses maneres en què les propostes artístiques reinterpreten i transgredeixen la relació amb el paisatge. Al mateix temps, posa en evidència qüestions com la fallida del progrés capitalista, la inestable noció de frontera, les limitacions de l’urbanisme, el nou valor donat a la ruïna moderna i la consideració social i política del concepte de «lloc».
L’obra s’estructura en quatre grans blocs temàtics: «Investigaciones experimentales del “lugar”: del registro al accionismo», introduït per Àngels Viladomiu; «Estrategias que ponen en duda la idea de progreso capitalista en el uso geofísico del territorio», per Teresa Blanch; «Representaciones alternativas de la realidad topográfica. Biopolíticas del espacio», per Eva Marín, i «Cuestionamientos prácticos del paisaje identitario y de frontera en la economía global homogeneizadora», per Patrícia Dauder.
Des de les fotografies sobre el treball en les explotacions mineres del salnitre al desert d’Atacama, oblidades en arxius centenaris, fins a les pràctiques guerrilleres del maqui, enteses com una forma extrema de fugida i tornada a l’agrest, que troben els seus ecos en formes de lluita actualment a Europa, passant per la urbanització difusa del territori fruit del boom immobiliari, els abandonaments i la degradació dels edificis fronterers a Europa després del Tractat de Schengen, o la «urbanalització» de ciutats com Barcelona a causa d’una simplificació excessiva de la seva identitat: aquests són alguns dels temes que aborden els autors, en la mesura que són exemples de certes pràctiques artístiques que es comprometen a evidenciar les contradiccions del model econòmic imperant i les seves representacions territorials de poder.
Teresa Blanch (Barcelona, 1952) és historiadora de l’art i comissària d’exposicions d’art contemporani. Doctora en Història de l’Art i professora de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona des de 1981, ha estat degana de la Facultat de Belles Arts del 2004 al 2008. Escriu articles per a revistes i assaigs per a catàlegs de museus; imparteix conferències i seminaris i participa com a membre de jurat en convocatòries de premis, beques i projectes artístics en l’àmbit estatal; també és assessora en comitès d’experts d’art contemporani. Ha estat responsable de la programació de la Sala Montcada de l’Obra Social “la Caixa” del 1989 al 1991. Des del 1986 ha dut a terme una intensa activitat com a comissària d’exposicions concebudes per a museus: FRAC (Champagne Ardenne), Expor-Art (Bari), Reina Sofía (Madrid), IVAM (València), Kunsthalle (Mälmo), MACBA (Barcelona), Fundació Serralves (Porto), Whitechapel Art Gallery (Londres), Magasin (Grenoble), Rekalde (Bilbao), Fundació Gubelkian (Lisboa), Tecla Sala (L’Hospitalet de Llobregat), CAAC (Sevilla), Artium (Vitòria), Fundació Joan Miró (Barcelona). Des del 1987 ha organitzat tallers amb artistes internacionals, ha col·laborat en biennals d’art i ha coordinat la producció d’intervencions d’«art públic» en diferents ciutats d’Espanya, Itàlia, Portugal i els Estats Units. El 1999 va organitzar l’esdeveniment internacional «Dobles vides. Intervencions en 14 Museus Històrics» a l’ICUB de l’Ajuntament de Barcelona.