Aquest llibre, fruit del treball de recerca de l’Aula Carles Riba de la Universitat de Barcelona, inclou una sèrie d’articles que se centren, per una banda, en la reflexió crítica sobre els conceptes de tragèdia i tràgic i, per una altra, en l’anàlisi d’aspectes concrets del gènere, i també n’ofereix uns quants que aborden el conreu de la tragèdia per autors catalans dels segles XIX i XX.

La reflexió crítica a l’entorn de la idea de tragèdia és desenvolupada a «La crítica catalana del segle XIX i la tragèdia», de Rosa Cabré i Monné; «Pere Bosch Gimpera i la tragèdia grega», de Jaume Pòrtulas, i «La tragèdia i el tràgic de Riba», de Carles Garriga. El treball de Roser Homar, «El tràgic en els relats d’amor i d’aventures», l’únic de tema no català, estudia aspectes concrets del gènere, mentre que el de Joan Josep Mussarra Roca, «Aspectes del Sèneca tràgic dins la tradició literària catalana», analitza la influència dels dramaturgs clàssics en la literatura catalana. Tots aquests autors estan vinculats a la Universitat de Barcelona. Finalment, uns quants estudis tracten sobre el conreu del gènere per autors catalans dels segles XIX i XX: «Una aproximació a les tragèdies de Francesc Ubach i Vinyeta», de Montserrat Jufresa (UB); «Tragèdies catalanes del primer terç del segle XX», de Jordi Malé (Universitat de Lleida); «Il Prometeo di Eugeni d’Ors», de Paola Volpe (Universitat de Salern); «L’ironia tragica nell’Antigone (con una nota sull’Antigone di Salvador Espriu)», de Guido Paduano (Universitat de Pisa), i «Helena de Villalonga: referents i innovació», de Carmen Morenilla (Universitat de València).

Amb aquest volum, que té el seu origen en el Simposi Internacional «Tragèdia», organitzat per l’Aula Carles Riba i celebrat a l’Institut d’Estudis Catalans el juliol de 2013, l’Aula prolonga una de les seves línies d’investigació: la pervivència i la transformació dels gèneres antics en els temps moderns. Una línia que ja ha donat fruits en diverses publicacions, com Formes modernes de l’èpica (del segle XVI al segle XX), a cura d’Eulàlia Miralles i Jordi Malé (Obrador Edèndum, 2008); L’idil·li als segles XIX i XX. Literatura, música i arts plàstiques, a cura d’Eulàlia Miralles, Jordi Malé i Roger Canadell (Obrador Edèndum, 2010); Clàssics en Maria Àngels Anglada i Maria-Mercè Marçal, a cura de Jordi Pujol Pardell i Meritxell Talavera i Muntané (Publicacions i Edicions de la UB, 2012); L’epica. Tra evocazione mitica e tragedia, a cura de Giuseppe Grilli (Aracne, 2013), i Mercè Rodoreda i els clàssics, a cura de Jordi Pujol Pardell i Meritxell Talavera i Muntané (Publicacions i Edicions de la UB, 2013), i que respon a l’objectiu principal del grup de recerca: l’estudi de la presència i el paper dels clàssics i de l’humanisme en la nostra història cultural i literària.

L’Aula Carles Riba és un espai de debat entre els estudiosos de la cultura clàssica i la catalana, que té l’objectiu de dilucidar el paper dels autors clàssics i de l’humanisme en la nostra història literària i ideològica. Es va fundar als anys setanta a la Universitat de Barcelona, sota la direcció de Josep Alsina i Antoni Comas, a partir de la commemoració, el 1969, del desè aniversari de la mort de Carles Riba. L’Aula va cessar la seva activitat en morir Antoni Comas, el 1981, però la va reprendre el 1998 per iniciativa d’un grup de professors de filologia catalana i filologia grega de la Universitat de Barcelona, als quals s’han afegit d’altres provinents de diverses universitats, com la Universitat de Lleida, la Universitat de València, la Universitat de Florència i la Universitat de Roma III. El 2014 va encetar una nova etapa sota els auspicis de la Universitat de Barcelona i de l’Institut d’Estudis Catalans.