Els vint textos que aplega el llibre, en original grec i amb una traducció al català escrita especialment per a l’ocasió, abasten tot l’arc temporal de la cultura grega antiga, des de l’arcaisme fins a l’antiguitat tardana, i els principals gèneres: l’èpica i la lírica arcaiques; la tragèdia i la comèdia; la prosa historiogràfica, de la més primitiva a les biografies de figures il·lustres i l’autobiografia; la reflexió filosòfica, política i científica; el relat mític i de ficció, etc. Veus molt diferents, seleccionades i traduïdes pels hel·lenistes Francesca Mestre –que també ha tingut cura de l’edició de l’obra–, Joan Josep Mussarra, Montserrat Reig, Montserrat Camps, Montserrat Jufresa, Jorge Binaghi, Pilar Gómez, Carles Garriga, Xavier Riu, Jaume Almirall, Eloi Creus, Joana Zaragoza, Pau Gilabert, M. Teresa Fau, Jesús Carruesco, Cristian Tolsa i Ernest Marcos.

Enceten el volum els poemes homèrics —la Ilíada i l’Odissea—, dels quals s’han triat dos passatges que tracten el tema de la grandesa d’Aquil·les, mostrada sota els prismes de la crueltat, la pietat i el desconsol. Segueix una de les versions hesiòdiques del mite de Pandora, que explica, entre altres coses, el desconsol d’Aquil·les atenent a les exigències de l’existència dels mortals, herois inclosos. I encara, en el bloc de l’èpica, s’ofereixen vuitanta versos d’un Himne homèric, el dedicat al déu Apol·lo. L’època arcaica es completa amb tres mostres de lírica grega: les elegies de Soló d’Atenes, tant la dedicada a les Muses com les que es fan ressò de la seva activitat política, i les monodies de Safo, exquisits poemes d’amor i de preparació de les noies per al matrimoni. De Píndar, ja a les acaballes del període arcaic, s’inclou un breu epinici, que casa el diví i l’humà, enaltint l’home, l’atleta, que amb el seu esforç s’ha fet mereixedor del favor dels déus.

De l’època clàssica, es recull un fragment de les Històries d’Heròdot que dóna una versió alternativa a l’homèrica —l’egípcia— del rapte d’Hèlena i, per tant, de la guerra de Troia, els seus antecedents i resultats. Pel que fa a la tragèdia, s’ofereix una mostra representativa de cadascun dels tres autors tràgics principals: un passatge de les Eumènides, d’Èsquil, que posa en escena la superació d’un terrible parricidi; el primer cor d’Antígona, de Sòfocles, que presenta l’alegria dels tebans per haver recuperat la pau, i un passatge d’Eurípides que recupera el mite egipci d’Hèlena, a la tragèdia homònima. Quant a la comèdia, el fragment triat pertany a Els acarnesos, d’Aristòfanes, que ens situa a la polis d’Atenes durant la guerra del Peloponès, descrita com un destorb per a la vida quotidiana dels ciutadans. El contrapunt d’aquest tema l’ofereix un text de la Història de la guerra del Peloponès, en què Tucídides fa una llarga reflexió sobre la guerra i descriu excel·lentment, sense explicitar-ho, l’espiral d’ambició en la qual els dirigents atenesos es van endinsant. En l’àmbit de la reflexió filosòfica, s’inclouen uns passatges de la República de Plató que exposen el lloc que, en un estat ideal, han d’ocupar dones i fills, mentre que el text triat de la Constitució dels atenesos, atribuïda a Aristòtil, deixa ben clar que les dones, així com els esclaus i els metecs, estan totalment exclosos del col·lectiu de ciutadans de l’Atenes democràtica.

Els quatre darrers textos són petits exemples de la immensa producció literària postclàssica. El primer és un passatge de l’Himne a Apol·lo, de Cal·límac, contrapunt erudit a l’Himne homèric abans esmentat, i els tres restants són mostres de la prosa d’època imperial romana: un fragment de la Vida de Marcel, de Plutarc, que explica com els siracusans es van defensar de l’atac de l’exèrcit romà gràcies a les màquines de guerra ideades per Arquímedes; una composició breu de Llucià que evoca el mite de la lluita del déu Dionís amb els indis en el seu periple universal, i finalment, ben entrats en el segle IV dC, quan l’imperi ja és oficialment cristià, Libani parla encara de la relació de franquesa i amistat que l’uneix a l’emperador apòstata.

Aquesta antologia ha estat pensada, confegida i publicada per homenatjar, amb motiu de la seva jubilació, Eulàlia Vintró, catedràtica de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona i figura destacada de la política catalana durant molts anys. Després d’acabar els estudis de Filosofia i Lletres el 1967, es dedicà a la docència i es doctorà en Filologia Grega amb una tesi sobre Hipòcrates. Militant del PSUC, a mitjan anys setanta inicià una dilatada carrera política que la dugué a les Corts Generals (diputada entre 1979 i 1982), al Parlament de Catalunya (diputada entre 1984 i 1987) i a l’Ajuntament de Barcelona, on va exercir diversos càrrecs al llarg de quatre legislatures (1983-1999). El 1999 va retornar a la universitat, tot i que mai no va perdre l’interès per la política. La seva brillant trajectòria ha estat reconeguda amb guardons com la Gran Cruz de Alfonso X el Sabio i la Creu de Sant Jordi. Entre altres llibres, ha publicat, com a editora o coordinadora: Homenatge a Montserrat Jufresa (Publicacions i Edicions de la UB, 2012); Som per mirar I. Estudis de filologia grega oferts a Carles Miralles (Publicacions i Edicions de la UB, 2014), i Som per mirar II. Estudis de literatura i crítica oferts a Carles Miralles (Publicacions i Edicions de la UB, 2014).

Francesca Mestre (1956) és professora del Departament de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona i està especialitzada en literatura, cultura i societat hel·lenístiques i gregues en època romana, així com en didàctica de la llengua grega. Dirigeix el grup de recerca Graecia Capta per a l’estudi del món grec sota dominació romana, és membre del Grup Consolidat d’Innovació Docent de la UB Electra i responsable de l’assignatura de Grec a les PAU de Catalunya. Entre altres llibres, ha publicat, com a editora o coordinadora: Lucian of Samosata, Greek Writer and Roman Citizen (Publicacions i Edicions de la UB, 2010); Homenatge a Montserrat Jufresa (Publicacions i Edicions de la UB, 2012); Three Centuries of Greek Culture under the Roman Empire. Homo Romanus Graeca Oratione (Publicacions i Edicions de la UB, 2014); Som per mirar I. Estudis de filologia grega oferts a Carles Miralles (Publicacions i Edicions de la UB, 2014), i Som per mirar II. Estudis de literatura i crítica oferts a Carles Miralles (Publicacions i Edicions de la UB, 2014).