El cosmopolitisme és un dels termes clau de la contemporaneïtat, conseqüència directa de la globalització. Invocat sobretot des dels corrents progressistes com un dels valors fonamentals associat al multiculturalisme de les societats obertes, és un terme que en els darrers temps ha patit un cert desgast i una crisi de significat. En aquesta obra, Yves Charles Zarka proposa repensar, actualitzar i revitalitzar el concepte de cosmopolitisme.
L’autor introdueix la idea del cosmopolitisme a partir d’una responsabilitat exclusiva de l’home, en la mesura que la seva condició li permet deslliurar-se d’una existència immediata per a configurar el món en què viu. Zarka desplega la noció d’humanitat lligada a una responsabilitat i amb ella els drets i els deures que se’n deriven i que li són inherents. La responsabilitat per la humanitat i el conjunt del món vivent, principi i fonament del cosmopolitisme segons Zarka, no és pas una responsabilitat simplement moral, sinó jurídica o fins i tot metajurídica.
Això no evita que l’autor es baralli amb els atzucacs a què menen alguns usos contemporanis que es fa del cosmopolitisme i, a més, s’aplica a dues lectures del cosmopolitisme: l’una, dedicada a fonamentar de cap i de nou el dret de resistència a l’opressió o a la sobreexplotació (un concepte clau i recorrent en la filosofia política des de La desobediència civil de Thoreau fins a la Teoria del partisà de Schmitt); l’altra, centrada en el sentit cosmopolita del principi de precaució. Finalment, l’autor tracta d’obrir el camí cap a la idea d’un humanisme cosmopolita, basat en la xarxa de nocions i principis desplegats en l’obra i preparat per a fer front als reptes actuals.
Zarka conclou l’obra amb una reflexió sobre un dels temes més candents a Occident, vist des d’un punt de vista cosmopolític: la frontera, l’estranger i l’emigrant, és a dir, el concepte d’alteritat.
Yves Charles Zarka (Tunísia, 1950) és professor de filosofia a la Universitat de la Sorbona. Ha estat director de recerca del Centre National de la Recherche Scientifique (CNRS) de França. Les seves investigacions s’han centrat en la democràcia, la nova configuració del poder, la tolerància i la noció actual de cosmopolitisme. Ha impartit classes a les universitats de Nàpols, Jerusalem, Tel-Aviv o Nova York, i en universitats del Canadà, els Estats Units o el Brasil. El 1999 va rebre la medalla de bronze del CNRS per l’obra La décision métaphysique de Hobbes. Ha fundat i dirigeix la prestigiosa revista Cités. En català ha publicat Hobbes i el pensament polític modern (2000) i L’altra via de la subjectivitat. Sis estudis sobre el subjecte i el dret natural al segle XVII (2003).
Amb aquesta obra, Publicacions i Edicions de la UB continua la nova línia de filosofia endegada el 2013 amb Anàlisi reflexiva. Una primera introducció a l’anàlisi fenomenològica, de Lester Embree, traduït per Carles Serra Pagès i editat per Joan González Guardiola i Josep Monserrat Molas.