Els autors proposen en aquesta obra profusament il·lustrada dotze rutes detallades i documentades, de Ciutat Vella fins a Nou Barris, passant per l’Eixample i la Meridiana, la xarxa ferroviària, les urbanitzacions i les universitats, acompanyades d’un plànol i de nombroses fotografies que ens apropen a l’arquitectura, l’urbanisme, la sociologia i la història de Barcelona i els barris que la conformen, i ens descobreixen una nova manera de veure i de viure la ciutat passejant per la Vila Olímpica, Gràcia, els grups d’habitatges de Nou Barris o el passat industrial de la ciutat. En darrer terme, l’obra proposa una reflexió sobre la interpretació i la representació de l’experiència urbana, la relació entre individu i ciutat, i el diàleg entre ciutats.

Cada capítol està encapçalat per un poema de Joan Margarit inspirat en l’espai urbà a què fa referència, tot emmarcant-lo de manera simbòlica.

L’itinerari de Ciutat Vella es desenvolupa a través d’un itinerari que palesa, sobretot, la naturalesa capil·lar del barri vell de la ciutat: comença al passeig del Born, seguint pels carrers Montcada i Carders fins al mercat de Santa Caterina, creuant la Via Laietana, passant pel carrer Ferran i baixant fins a la Plaça Reial, per enfilar-se finalment per la Rambla fins a la plaça de Catalunya.

El segon itinerari, dedicat al barri de Gràcia, posa de manifest, a través d’un exhaustiu recorregut a través dels llocs i carrers més emblemàtics com ara els Lluïsos, el Cercle Catòlic, la Rosa de Foc, les places del Diamant, de la Virreina, de la Llibertat i del Sol, els centres Artesà i Moral, etc., el pols autèntic, popular i associatiu de l’antiga vila, que ha conservat traces d’identitat pròpia dins la ciutat de Barcelona.

El tercer, centrat en l’Eixample, és el més extens de tots, ja que sintetitza tres segles de desenvolupament urbà a través de quatre localitzacions diferents: el passeig de Gràcia, que exemplifica el Modernisme i l’eclosió urbana del segle XIX, la Vila Olímpica com a compendi de l’urbanisme de finals del segle XX, la plaça de les Glòries com a nòdul comunicatiu urbà i centre d’edificis emblemàtics del tombant de segle, i finalment el districte del 22@ i Diagonal Sud, com a exemple de l’urbanisme del sector quinari del segle XXI.

El quart ressegueix l’impacte de la xarxa ferroviària en la trama urbana de la ciutat, i fa referència tant al traçat de les vies com a la singularitat dels edificis, i també el futur que significarà la nova estació de la Sagrera.

El cinquè explora el passat industrial de Barcelona, i segueix l’itinerari marcat per l’avinguda Diagonal des de la plaça de Francesc Macià fins al Fòrum, passant per llocs com l’Escola Industrial, el Velòdrom, els palaus dels «capitans d’indústria» (el Palau Robert, el Palau Macaya, la Casa Milà, la Casa Batlló, etc.), l’antiga Fàbrica Damm, la Farinera del Clot, Can Felipa, la Torre de les Aigües i la placa fotovoltaica del Besòs.

El sisè recorre la Meridiana, passant pel voltant d’aquesta artèria que trenca la part de Barcelona menys amable amb el disseny del pla Cerdà. Comença al Camp de l’Arpa, al Clot, avança cap al barri del Congrés, passa pel Canòdrom i arriba a la futura estació de la Sagrera.

El setè travessa els habitatges de Nou Barris (el Turó de la Peira, la plaça Llucmajor, la Guineueta i Roquetes) on, en paraules dels autors, «la ciutat canvia de nom», fruit del creixement desordenat i caòtic de la ciutat a partir dels anys seixanta amb l’arribada massiva de la immigració del sud d’Espanya.

El vuitè, dedicat també a Nou Barris, recorre des de la Via Júlia fins al barri de Canyelles passant per Heron City i la plaça Karl Marx, entre d’altres, i exemplifica la lluita veïnal per dignificar el territori i la voluntat política de monumentalitzar la perifèria de la ciutat.

El novè s’ocupa d’un dels nous espais més emblemàtics de la ciutat, la Vila Olímpica; el desè, de la presència de la Universitat de Barcelona en la història urbana de la ciutat, i l’onzè retrata onze espais diferents que han estat recuperats per a la ciutadania: des del Turó de la Rovira fins al Parc del Clot, passant per l’Espanya Industrial o el carrer Carabassa.

El darrer capítol és un relat sobre el procés de decisió del recorregut de la marató dels Jocs Olímpics de 1992 que passava per una Barcelona en plena transformació urbanística i que finalitzava a l’Estadi de Montjuïc.

Walking the City s’inscriu en un projecte d’investigació basat en visites i excursions per la ciutat que forma part del programa d’ensenyament de l’Escola d’Arquitectura de la UPC, de manera que el professorat utilitza la ciutat com a aula i laboratori a partir d’itineraris que permeten descobrir-la i experimentar-la. El seu objectiu és aprofundir en el coneixement de la ciutat acostant-se a l’arquitectura, l’urbanisme, la sociologia i la història.

La ciutat de Barcelona ha generat una àmplia bibliografia escrita per autors com Manuel de Solà-Morales, Joan Busquets, Josep M. Huertas Claveria, Lluís Permanyer, Alexandre Cirici i Itziar González, entre d’altres. Les seves aportacions han penetrat en la història, els esdeveniments urbans i les relacions entre les institucions públiques i els ciutadans.

Estanislau Roca és doctor en arquitectura, catedràtic a l’Escola Superior d’Arquitectura i director del Departament de Planificació Urbana i Regional de la UPC. Professor convidat a diverses universitats de tot el món, els seus projectes professionals van des de l’escala regional fins a la urbana on ha dissenyat edificis i espais públics. És autor i coautor de més d’una dotzena de llibres i nombrosos treballs d’investigació, entre els quals destaquen Campus de la Diagonal. Un projecte urbà: praxi docent i professional (editat, el 2009, a Publicacions UB), Montjuïc, la muntanya de la ciutat (1994) i Diagonal, un procés urbà: el projecte urbà en la reforma de la ciutat (2010). Ha guanyat diversos premis d’arquitectura i urbanisme.

Inés Aquilué és arquitecta i professora a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. Actualment centra la seva recerca en ciutats afectades pel conflicte i amb complexitat urbana.

Renata Gomes és arquitecta, professora associada i membre del grup de recerca l’AR&M (Arquitectura: Representació i Modelatge) de l’ETSAB-UPC. En el camp de l’art, treballa en pintures, instal·lacions urbanes i art sonor i ha participat en diversos esdeveniments nacionals i internacionals en ciutats com ara Lisboa, Porto, Barcelona, Berlín, Tòquio i Nova York, entre d’altres.