«La música ens acompanya al llarg de la nostra vida en moltes ocasions: el lleure, la feina, el descans, les festes, les celebracions religioses, etc. Cada cultura i cada època inclouen activitats musicals diferents en els seus esdeveniments. Les característiques de cada música la fan més o menys adequada per a cada ocasió: per dormir (cançons de bressol), per relaxar-nos (musicoteràpia), per despertar-nos, per a l’esforç físic pesat (cançons de feina o worksongs), per ballar, per a audiovisuals (pel·lícules, TV, espots), per a celebracions religioses (misses, bodes, enterraments, bateigs), per desfilar (marxes), per espantar els enemics (sorolls, redoblaments), per informar (tocs militars, campanes, tam-tams), per festejar esdeveniments (cançons d’aniversari, de tuna), per fomentar la pertinença a un grup (himnes nacionals, esportius), per guariments rituals (xamans), per acompanyar la soledat o per esperar alguna cosa (fil musical en sales d’espera, restaurants, trens), etc.»

«El 1999 un parell d’investigadors en educació musical, Hargreaves i North, publicaven un article on recollien i debatien les propostes que el 1964 havia plantejat l’antropòleg Alan Merriam. L’il·lustre investigador, després d’haver fet una recerca en profunditat sobre la música de molt diverses cultures, proposava fins a deu funcions diferents per a la música de totes les èpoques i llocs. D’aquesta manera buscava bastir una teoria universal sobre els usos i valors que explicarien les circumstàncies i motivacions a què respondrien totes les manifestacions musicals existents al llarg dels temps. Totes deu funcions no serien presents a totes les músiques, sinó que cada música respondria a alguna o algunes.»

La música com a expressió emocional

«Una de les principals funcions assignades a la música ha estat la d’expressar i mobilitzar les emocions de la gent: expressar els sentiments i estats d’ànim dels seus creadors; mobilitzar les emocions del públic. Així, doncs, podem parlar de música trista, alegre, rabiosa, feliç, tímida, aterradora, inquieta, ansiosa, etc. Els sons estimulen el nostre sistema nerviós de diferents maneres que alteren la nostra resposta fisiològica i ens deixen indefensos davant la seva acció. Podem tancar els ulls però no les orelles!

»Tanmateix l’educació emocional ens permet modular l’efecte de la música sobre nosaltres i compensar els nostres estats d’ànim mitjançant sons i músiques que provoquin l’emoció desitjada, ja sigui sentir tristesa, alegria, relaxar-nos, animar-nos... El significat emocional de la música no és universal i inequívoc per a tothom; hi ha una part que depèn de l’aprenentatge social i és un element connotatiu que s’ha de tenir en compte a l’hora d’usar la música en l’educació emocional de les persones i grups.»