Miralles transcendeix la figura del professor universitari. Autor d’una obra àmplia i variada que respon als seus interessos de filòleg i escriptor, s’ha mogut amb naturalitat i saviesa per èpoques diverses, des de les més antigues a les més properes, ha recorregut llengües i cultures diferents, i ha estudiat i conreat gèneres de tota mena, tant en vers com en prosa. Miralles és un home de literatura, un humanista. Dins d’aquest ampli ventall, els puntals històrics que millor el defineixen són l’època arcaica i clàssica del món grec, i la contemporània catalana; de llengües, igualment dues, el grec antic i el català; i de gèneres, sobretot un, la poesia, també en la creació personal. Així, Miralles és un profund coneixedor de la poesia grega arcaica i clàssica —l’èpica, les diferents modalitats de lírica, la tragèdia—, i també un estudiós d’alguns dels poetes catalans més importants del segle XX —Riba, Foix, Espriu—, sobre els quals ha escrit treballs de referència obligada. Els dos volums publicats en homenatge al professor Miralles s’ocupen, respectivament, d’aquests dos vessants dels seus interessos; però no entren en un aspecte que queda fora de l’àmbit universitari, la seva producció poètica, per bé que sigui difícil delimitar les fronteres d’unes tasques que, al cap i a la fi, són igualment humanístiques.

«Som per mirar» és la fórmula amb què Carles Riba enceta el segon tercet del seu sonet «Diana als jardins», el vint-i-dosè de Salvatge cor. L’expressió fa sentit si llegim una mica més amunt quan, adreçant-se a la deessa, el poeta diu: «el misteri | és que tu ets i nosaltres només | vivim». Diana és natura que se sap ella mateixa. Els humans, en canvi, per saber hem de mirar, som per mirar. Aquesta és la condició humana: la filologia és l’art de fer-ho conscientment; la poesia, el de viure-ho sàviament. D’aquí ve la tria del títol Som per mirar per a tots dos volums.

El primer aplega quinze contribucions de distingits hel·lenistes, tots col·legues i amics de Miralles. Els temes que s’hi tracten són idees, interessos i orientacions cars a l’homenatjat: lectures d’Homer, d’Hesíode i de lírics arcaics —Alcman, Safo, Teognis—, quatre aproximacions a Èsquil i, en època hel·lenística, qüestions de poètica i de definició del gènere èpic; per acabar amb estudis sobre diversos testimonis més tardans —Plutarc, Ateneu, Pausànias— sobre el món arcaic i clàssic, i amb una mostra de poesia en papirs màgics. En conjunt, un esplèndid recorregut per la cultura grega i els mecanismes de la seva poesia.

El segon volum, més heterogeni en temàtica i orientació, inclou la col·laboració de reputats professors, escriptors, crítics que s’han fixat en fets de literatura i en gustos compartits amb Miralles. Hi podem llegir aportacions sobre qüestions diverses, que van de T. S. Eliot a Rodoreda, de Llull a Carner, o, fins i tot, d’un recull d’aforismes a una anàlisi de crítica estrictament filològica aplicada a la literatura catalana. Tots els autors, però, s’han volgut presentar amb una visió que es fonamenta en el principi de reconèixer-se en la literatura, com a punt de partença i horitzó.