El llibre, amb pròlegs del rector Dídac Ramírez i del degà de la Facultat de Filologia Adolfo Sotelo, aplega treballs de temàtica molt diversa, des de la morfologia del català, el castellà o el basc en un article d’Itziar Aduriz i Josep del Rio sobre el veïnatge lingüístic d’aquestes llengües al Pirineu, fins a un assaig de Jesús Tuson sobre la història de la comunicació escrita, passant per la poesia galaicoportuguesa, la literatura russa o l’òpera wagneriana. Són contribucions escrites per companys de professió, molts d’ells també de facultat, des de l’admiració i el reconeixement vers la figura de Serrano, lingüista i matemàtic, pensador i comunicador. A les col·laboracions, hi trobem els noms del lingüista Albert Bastardas, la filòloga i poeta Coloma Lleal, l’eslavista Ricard San Vicente, l’antropòleg Ignasi Terradas o la semiòloga Helena Usandizaga, entre molts d’altres, els quals amb els seus articles –alguns d’elevat to acadèmic i científic, d’altres més assequibles i pedagògics– ens ofereixen una visió interdisciplinària i transversal no només de la gran passió de l’homenatjat, la lingüística, sinó del coneixement humà en general.

Cal destacar l’aportació realitzada per Joaquim Maria Puyal, que clou el llibre amb l’escrit Epíleg setmanal. Puyal, que va ser alumne del professor Serrano, el qual també li va dirigir la tesi doctoral l’any 2010 (convertida en llibre l’any següent amb el títol Aicnàlubma, publicat per Columna), narra, en clau personal, els seus records dels anys d’estudiant universitari i l’inici de la seva amistat amb el professor Serrano, al llarg d’una setmana lectiva a la facultat.

Autor de referència en matèria de llenguatge i comunicació, Sebastià Serrano (Bellvís, Pla d’Urgell, 1944) va estudiar Matemàtiques i Lletres a la UB, on també es va doctorar amb una tesi sobre lingüística matemàtica. El 1969 va impartir a la Universitat els primers cursos de semàntica general i de lingüística matemàtica de tot l’Estat espanyol. Ha publicat diversos estudis sobre semiòtica, lingüística general, poètica, filosofia, teoria de la ciència i, sobretot, teoria de la comunicació, que l’han fet merèixer premis com ara l’Anagrama d’assaig l’any 1974 (Elementos de lingüística matemática), el Joan Fuster d’assaig el 1978 (Lingüística i qüestió nacional), el Ramon Llull de novel·la el 1990 (Elogi de la passió pura) i la Creu de Sant Jordi el 2003. És autor també, entre d’altres, de Comunicació, llenguatge i societat (1993), Comprendre la comunicació (2000), El regal de la comunicació (2003), L’instint de la seducció (2004) i La festa dels sentits (2009). Més recentment, ha publicat L’actitud positiva (2012) i De l’amor, la mentida i la persuasió (2013), que segueixen l’empremta d’èxit de les seves obres anteriors. Com a professor visitant, ha impartit cursos i conferències a les universitats de Berkeley, Mèxic DF, Buenos Aires, Estocolm, Amsterdam, Frankfurt, París i Roma, entre d’altres. També col·labora en nombrosos programes de ràdio i televisió.