«Em temen generals dictadors coronels reis jutges militars
tot i que no duc cap pistola a la butxaca del darrere
ni cap puny de ferro
ni un ganivet per tallar pa
ni bastó ni falcó
res res
tret d’un somriure tremolós davant el miracle del món que preparen
els revolucionaris de debò»
Esdevenir (1970-1977)

El poeta Iannis Ritsos (1909-1990) encarna com pocs la figura de l’intel·lectual, de l’artista compromès en temps difícils. Afiliat de jove al Partit Comunista, però per sobre de tot poeta que va abraçar apassionadament la causa dels oprimits, Ritsos exemplifica com ningú la tràgica història del seu país, ocupat pels nazis durant la segona guerra mundial —en la qual combat com a resistent—, esquinçat per la terrible guerra civil posterior i dessagnat més tard per la fosca dictadura dels Coronels. Iannis Ritsos s’erigeix com la veu del poble: ni calla ni s’atura. Condemnat i confinat en diverses illes de la seva estimada Grècia, va escriure més de cent reculls de poemes, a més de narrativa curta, teatre, assaig, cròniques i traduccions. En eterna vigília. Tradició i compromís en l’obra de Iannis Ritsos, a cura d’Ernest Marcos, Helena Badell i Francesco Ardolino, recull les aportacions que es van fer a les jornades internacionals dedicades a Ritsos celebrades l’octubre de 2003 a la Facultat de Filologia de la UB i a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, amb motiu del centenari del naixement del poeta. A part d’aquests articles, també inclou altres materials inèdits procedents del fons d’Alexis Eudald Solà (1946-2001), amic personal de Ritsos i professor de grec modern a la UB.

Iannis Ritsos —de qui s'ha traduït al català La sonata del clar de lluna (Adesiara, 2012)— fou fill de terratinents del Peloponès arruïnats per la reforma agrària de Venizelos, i va viure experiències dramàtiques, amb un pare que acabà al manicomi; un germà gran, mariner, mort per tuberculosi, i al cap de poc la mort de la mare; ell mateix va tenir una salut fràgil i una personalitat sensible. Va estar molt protegit per la seva germana gran. Mal estudiant però bon actor de teatre i pianista, va subsistir a l’Atenes dels anys trenta amb petites feines i va travar una gran amistat amb la poeta Maria Polidoure, que li despertà la vocació poètica. El seu poema «Epitafi», escrit arran de l’impacte que li va produir una fotografia colpidora d’una mare al costat del seu fill mort al mig del carrer durant la vaga general del 1936, va ser l’inici de la seva etapa com a poeta del poble. Mikis Theodorakis la va musicar el 1960 i en va ampliar la popularitat. Ritsos va bastir la seva obra al voltant del que ell anomena la «grecitat», una visió de la identitat grega que integra harmònicament elements tan diferents com ara el llegat de l’antiguitat i de l’edat mitjana bizantina, la tradició religiosa ortodoxa i les ideologies revolucionàries dels segles XIX i XX.

En eterna vigília aplega diverses aproximacions a l’obra de Ritsos, articulades a propòsit del seu compromís polític i poètic, i de les possibles contradiccions que podrien comportar. El professor de la Universitat d’Atenes Iorguis Iatromanolakis planteja la distància que separa la concepció dogmàtica que tenen de Ritsos els actuals militants del Partit Comunista Grec, el valor poètic i existencial de la seva obra, la relació de la seva poesia amb la Grècia clàssica i, especialment, de la seva història familiar i personal amb la tragèdia i la mitologia antigues. El director de la revista Poesia, Nicola Crocetti, traductor a l’italià i amic personal del poeta, dóna la seva visió de les circumstàncies personals i històriques en què va sorgir l’obra de Ritsos, posant un èmfasi especial en la relació entre la poesia i el compromís polític. El professor Ernest Marcos analitza la relació de la poesia de Ritsos amb Bizanci, i amb la «grecitat», des d’un punt de vista lingüístic, simbòlic i formal. Francesc Morfulleda, especialista en la poesia popular grega i en les relacions entre Grècia i Catalunya, ofereix una visió de Joan Solà sobre les traduccions de Ritsos i sobre les raons morals per les quals val la pena llegir el poeta grec, començant pel seu paper coratjós de guia serè del poble vers una esperança més enllà de les contingències. Joan Casas, poeta i traductor de Ritsos, s’aproxima a Ritsos a través del personatge de la germana d’Antígona, Ismena, tot fent una incursió en el «paper» de la por, tan humana, sorprenent i corprenedora en la poesia de Ritsos. La poeta Susanna Rafart explora la por i de la memòria, alhora que ofereix una lectura de poemes inspirats en Grècia, Maria Àngels Anglada, Rodes, l’Antiguitat i Ritsos.

Aquest llibre recupera un autor clàssic, encara no prou conegut a casa nostra, obstinadament compromès amb la cultura mil·lenària del seu país. Un autor certament molt més actual del que no sembla en un moment històric convuls com el que estem vivint a Occident, i molt particularment a la seva Grècia natal, avui inflamada per vagues generals, conflictes socials aspres i famílies arruïnades.