21. - Relacionar l'excursió com un premi que reforci l'adhesió de Peter i la seva família a les J.H. i, per tant, al règim.
- El llibreter és objecte de sospita, està en el punt de mira de la Gestapo. Per quina finalitat s'utilitzen els llibres?22. Peter passa unes setmanes sense anar a la llibreria. Quan hi torna, aprofita l'oportunitat de quedar-se sol per investigar. Dins un llibre (Werther, de Goethe) troba uns certificats de naixement que el deixen ben parat. Per sort no el sorprenen tafanejant. Frau Linge, a qui porta un altre paquet, li ofereix entrar a la seva casa a prendre un té: li explica que el seu marit , jueu, era alumne del pare d'en Peter; aquest es mostra contrariat per la defensa que Frau Linge fa dels jueus i del seu pare, i marxa corrent, angoixat, tot recordant alguns dels moments viscuts recentment:
- "Es mejor saber en lo que te metes antes de formar parte de ello" (oficial de la Gestapo).
- "Los judios no hicieron nada" (Frau Linge).
- "Sólo llevaba libros" (Peter).
- "¿Y no te pareció extraño?" (Oficial de la Gestapo).
- "No puedes dejar que te dominen los sentimientos" (Frau Muller).
Mentre està absort pels seus pensaments, Thomas el sobresalta; aquest li explica lo il.lusionat que se sent per la moto que li han regalat les J.H. a l'accedir, seguint els consells d'Emil, a la secció motoritzada de l'organització. Peter comença a recelar de Thomas -creu que la trobada no ha estat casual-; no entén la seva capacitat d'adaptació a les J.H, i voler ser Noi Swing, simultàniament, doncs ambdós ideals estan contraposats. Thomas acusa Peter d'estar influenciat per Arvid.22. - Es descobreix que Herr Schumler utilitza la llibreria per a tramitar partides de naixement falses a persones perseguides pels nazis per raó del seu ascendent familiar, i utilitza a Peter de correu segur per tal de fer-los-hi arribar. La conversa amb Frau Linge i l'encontre posterior amb Thomas marquen un punt d'inflexió en el procés d'adoctrinament que pateix Peter a les J.H. Poc a poc començarà a obrir els ulls i anirà articulant la seva pròpia personalitat.
23. Una de les ocupacions que tenen els membres de les J.H. és la d'obtenir informes i lliurar-los als seus superiors delatant persones sospitoses d'actuar al marge del règim. Thomas delata el seu pare; Peter diu no haver obtingut cap informació. Un grup de persones, entre les quals es troben Peter i Evey, escolten a la ràdio la notícia de l'ocupació de Txecoslovàquia. Imatges documentals ens ensenyen la passejada triomfal pels carrers de les tropes alemanyes i del Fürher, i també les detencions produïdes. Una veu en off dona la notícia de la reunió a Berlín del President de la República Txeca amb el Ministre d'Afers Estrangers, von Ribbentrop. Aquest va declarar les paraules del Führer, el qual considerava que Alemanya estava preparada per a protegir a tots els alemanys de raça ària sense tenir en compte el país on residien.
23. - A partir de 1938 Hitler va donar cops de força que van provocar un canvi en les relacions intereuropees, que van conduir a la Segona Guerra Mundial (1939-1945). El primer (febrer 1938) va consistir en l'annexió d'Àustria a Alemanya (l'Anschluss).
El segon cop (març-setembre de 1938) es va preparar als Sudets, territori de Txecoslovàquia on vivien tres milions d'alemanys que reclamaven l'autodeterminació. La concentració de tropes alemanyes i l'imminent perill de guerra van portar al primer ministre britànic Chamberlain a convocar la Conferència de Munic (29-30 de setembre) amb la presència del francès Daladier, Hitler i Mussolini. Hitler aconseguí l'annexió d'aquesta regió i la conversió de fet de tot el país en un estat satèl.lit d'Alemanya.
I el tercer va consistir en l'ocupació de tota Txecoslovàquia. Aquest procés va culminar el 15 de març de 1939 quan el President de la República Txeca, Hacha, que succeí a Benes després del pacte de Munic, fou obligat a signar la cessió del seu país, que va ser envaït i desmembrat en dos: Eslovàquia, reduïda a Estat vassall dels nazis, i el "protectorat de Bohèmia i Moràvia.
- Contrastar les diferents expressions de la gent, segons la valoració personal de la notícia.
- Les imatges documentals, com també passa a la seqüència 14, confirmen l'autenticitat i veracitat històrica al film.
- Relacionar el procés d'arianització intern que pateix Alemanya i la voluntat de protecció i d'integració dels alemanys que viuen fora de les seves fronteres, fet que provocarà l'esclat de la SGM quan Hitler decideixi donar un nou cop de força amb la invasió de Polònia (1 de setembre de 1939), aquesta vegada no consentit per les potències occidentals, disposades a frenar l'expansionisme alemany amb una declaració de guerra.
- Imatges d'en Thomas ja perfectament integrat a les J.H., i d'Arvid tocant la guitarra, alié a tot el que està passant.
24. Al cafè Sperl està tocant una petita banda de jazz (violí, guitarra, contrabaix i bateria. Arvid, ja recuperat, torna a tocar la guitarra com abans. A part de Peter, Thomas i les noies, al cafè hi ha dos pilots d'aviació, amb els que Thomas fa broma. Aquests demanen a la banda que toquin una cançó alemanya; Arvid s'hi nega al.legant que ell no toca per diners i, per això, no vol sentir-se coaccionat; a més a més, considera que ja no hi ha cançons alemanyes, sinó cançons nazis. Aquest incident fa que l'amo del local l'acomiadi. Abans d'anar-se'n Arvid descarrega la seva ira continguda fent una arenga als presents, responsabilitzant-los de la situació d'opressió que pateixen els pobles sotmesos per Alemanya (Àustria i Txecoslovàquia) i les minories que hi viuen (gitanos i jueus); ell no vol ser còmplice de la situació tocant himnes de la pàtria per pujar la seva moral; ja està fart de la pantomima que viu el país.
Thomas li diu que no hauria de parlar de gitanos i jueus, sinó de tolits i subnormals, amb els qui hauria d'estar. El seu diatriba va pujant de to i l'amenaça amb anar a per ell dintre de poc. Peter acusa el seu amic d'estar afectat per la propaganda del règim; Thomas li replica que Arvid està trastornat i pervertit per la música de Benny Goodman, que és jueu; també afirma entendre la comprensió que Peter sent vers ell degut a que a seu pare li queien bé els jueus.24. - La petita banda de Jazz que toca al cafè Stern denota la clandestinitat d'aquesta música, la prohibició dels espectacles tan lluïts, vistosos i multitudinaris que es celebraren als grans cafès amb les Big Bands.
- Contrastar la reacció desigual de Peter i Thomas respecte el discurs nazi.
- L'endevinalla sobre les ulleres que fa Arvid a Thomas es refereix a l'encegament que pateix Thomas, convertit ja en un perfecte fanàtic del règim nazi.
- La discussió amb Thomas fa obrir els ulls d'en Peter, que va aprofundint en el drama personal que està vivint. El rebuig respecte el missatge nazi serà cada cop més profund. A la pràctica això suposa un distanciament personal amb Thomas.25. - Arvid es suïcida perquè ja no hi ha un lloc per ell ni per la seva música al seu país, a la seva ciutat. Els seus amics s'han convertit en uns estranys que han traït els ideals joves que compartien. L'estampa del seu cos exànime seguida de la visualització de fotos amb la imatge dels antics amics ens plasma la idea del pas del temps: aquestes imatges s'han convertit en records càlids i entranyables que ja mai més es podran repetir. La seva immolació no serà, però, en va: Peter s'aparta definitivament de l'ambigüitat viscuda fins ara, es distancia definitivament de les posicions nazis, tot defensant novament els seus ideals, encara que això suposi deixar de banda a en Thomas i arriscar la seva pròpia vida.
