<< 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 >>

ELS PERSONATGES

El protagonista, Peter, és un noi jove amb ganes de divertir-se. La política és quelcom secundari a la seva vida, fins que la duresa dels aconteixements que li toca viure el fan canviar de parer. És un personatge carregat de tensió física, emocional i intel.lectual. Acabarà fent-se de les J.H. per pures raons de subsistència. Personifica l'heroisme. El seu aparentment inofensiu treball com a ajudant d'un llibreter acaba degenerant una trama de sospites i fingiments que culmina en l'esgarrifós descobriment dels paquets repartits per ordre de la Gestapo, amb les cendres dels traïdors executats.

Thomas és fill d'una aristocràtica família, sobre la qual recauen sospites, a conseqüència de les delacions fetes per ell mateix. Malgrat la seva arrogància, és tracta d'un personatge inicialment positiu que amb el temps va adoptant una actitud conformista i de progressiva identificació amb el règim. Un dels moments culminants en els que es posa de manifest aquest canvi d'actitud és el de la delació del seu propi pare, el qual serà detingut per la Gestapo davant de la seva pròpia indiferència. A la seqüència final, però, se l'intenta redimir. Personifica la vehemència sentimental.

Arvid, el seu amic comú, pateix coixesa, incapacitat que el discrimina dins d'un règim que rebutja als físicament imperfectes. Potser és això el que li dona la força necessària per a afirmar la seva individualitat i no renunciar, com fan els seus amics, a la seva passió pel swing. Personifica el compromís radical, que el porta a sacrificar la vida pels seus ideals.
L'oficial de la Gestapo, personifica la perfídia del règim oficial (nazi), que amb una gran habilitat i mètodes maquiavèl.lics intentarà captar Peter i la seva família.

Frau Muller és una dona que ha viscut el drama de la repressió de prop. La detenció i mort del seu marit, juntament amb l'estigma de la sospita que recau sobre la família, fan que adopti una actitud de conformisme i subordinació al règim, per a salvaguardar la seva integritat. Aquest és, doncs, un punt de conflicte en la seva relació amb Peter.

EL DIRECTOR

Nascut a Austin (Texas), Thomas Carter va cursar estudis a la Universitat Estatal de Southwest, graduant-se en Art Dramàtic. Actor de sèries televisives, s'inicià als vint anys com a director, conduint algun episodi de la sèrie The White Shadow, compaginant ambdues tasques. Realitzador de sèries televisives tan conegudes com Cançó trista de Hill Street (Hill Street Blues), per la qual obtingué diversos premis, Corrupció a Miami (Miami Vice), St. Elsewhere, i d'altres. El seu telefilm Under the Influence (1987) va guanyar el premi Scott Newman Foundation Drug Abuse Prevention (la fundació creada per Paul Newman en memòria del seu fill Scott). Després d'una brillant carrera televisiva, "Swing Kids" (Rebeldes del Swing) és la seva opera prima cinematogràfica.

LA PEL.LÍCULA

Rebeldes del Swing constitueix una forma original i impactant de tractar l'ascens del nazisme a Alemanya, tant pel suggerent plantejament temàtic com per la qualitat interpretativa dels actors: un bon planter de joves valors del cinema actual (Robert Sean Leonard, Christian Bale i Frank Whaley), juntament amb els experts i ja consagrats Kenneth Branagh i Barbara Hershey.
El mèrit principal de la pel.lícula en plasmar l'abans i el després de l'apogeu dels nazis a través de la normalitat amb que flueix la quotidianeïtat dels protagonistes del film. La violació d'alguns elements d'aquesta vida revela l'horror que s'amaga darrera l'aparent normalitat.

 

L'argument està basat en fets reals. El guionista, Jonathan Marc Feldman i els productors, Mark Gordon i John Bard Manulis, es van inspirar en una antiga revista d'història. Van passar quatre anys fins tenir enllestida la redacció definitiva del guió; J.M. Feldman va comptar amb el recolzament del Sundance Institute i el finançament del productor John Bard Manulis. Per ell era important emfatitzar en l'evolució gradual de la rebel.lia juvenil en rebel.lia política. L'existència de Nois Swing al cor de l'Alemanya nazi posa de manifesr la fermesa del seu esperit, ja que prefereix morir amb dignitat que viure de manera immoral: un missatge que mai el seu significat.

El film va ser rodat als estudis Barrandov de Praga i ofereix també precioses localitzacions d'aquesta ciutat. A part compta amb altres al.licients: una magnífica banda sonora, a càrrec de James Horner; un suggestiu tractament fotogràfic (Jerzy Zielinski), i brillants coreografies d'Otis Sallid; i, en definitiva, una perfecta integració entre l'equip tècnic i l'artístic.
La pel.lícula gaudeix d'un bon pols narratiu i desenvolupament dramàtic, ja que passa amb una gran habilitat de la comèdia musical a la tragèdia. El seu missatge de fons queda, però, en entredit. Tot i que no cau en un maniqueisme (fins i tot el retrat de les J.H. és equilibrat), el model de rebel que exalça no té gaire alçada moral i, de vegades, resulta una mica frívol. Això resta transcendència als valors ressaltats:la valentia, l'amistat, la lleialtat i la coherència moral. En aquest sentit, guarda un gran paral.lelisme amb el Club de los Poetas Muertos.
Un dels elements més ben aconseguits del film el constitueixen la descripció de la quotidianeïtat de la família Muller; la presència, sempre incisiva de l'oficial de la Gestapo; i les visites de Peter a Frau Linge, que sintetitzen amb habilitat el conflicte moral del principal protagonista. A l'altre extrem es situarien unes seqüències finals, impossibles, amb la pretensió de redimir Thomas.

LA HISTÒRIA 3

El film te lloc a la ciutat alemanya d'Hamburg l'any 1939. Allí vivien grups de Nois Swing (Swing Kids), joves alemanys que expressaven la seva actitud política de rebuig al nazisme mitjantçant ritmes i melodies considerats revolucionaris (la música swing americana). Anglòfils, vestien elegantment a la moda anglesa: cabells llargs, amplis abrics llargs, barret i un paraigua negre a la mà, encara que fes sol. Socialment, la seva rebel.lió juvenil s'oposava a la forçosa integració dins l'engranatge nacional-socialista a través de les Joventuds Hitlerianes (J.H.). Per més que fou un moviment important, no va arribar a estendre's per tot el país; per això no és gaire conegut.