11. Pel carrer, un J.H. xiula la contrasenya swing ("No me importa nada..."). Després, a casa d'Arvid els tres amics escolten música swing. Arvid mostra el seu domini encertant les peces que els seus amics trien a l'atzar d'entre la completíssima col.lecció de discs que té. Una de les que sona és "Haarlem", d'Eddie Carroll, gravada el 14 de setembre de 1937. Com sempre, Thomas es mostra bastant despectiu amb Arvid; la seva coixesa és motiu de dures burles per part seva. Sense voler, ratlla un disc de la col.lecció; Arvid s'enfada molt -és una peça pràcticament irrecuperable- i fa fora de casa els seus amics.	11. - La decoració de l'habitació d'Arvid, especialment els cartells de Django Reinhardt i "Swing Heil", la contrasenya dels "Nois Swing", així com el manual de Cab Calloway amb el llenguatge hermètic que utilitzaven els Nois Swing
12. Peter i Thomas pensen un pla per a prendre la radio requisada al jueu, i que Hinz ha lliurat a una pastissera a canvi de favors; volen regalar-la a Arvid. La policia, alertada els persegueix; Thomas s'escapa i Peter es apressat. L'oficial de la Gestapo intervé per a alliberar Peter d'anar a parar a un reformatori; però, a canvi, l'obliga a allistar-se a les J.H.. Li explica com va perdre el seu pare als nou anys i les dificultats viscudes fins que va escoltar Hitler i va decidir-se a salvar la Pàtria.	12. - Intent de buscar un paral.lelisme entre la vida de l'oficial de la Gestapo i Peter, orfe de pare als sis anys, per aconseguir que aquest s'adhereixi ideològicament al sistema. - Reflexió sobre la crisi de la República de Weimar i l'arribada de Hitler al poder.
13. Peter torna a casa; la mare, tot i que està disgustada pel que ha passat l'abraça. Després de tallar-li els cabells Frau Muller intenta convèncer el seu fill que aquesta és la millor sortida. Peter s'hi resisteix, però ella li demana que sigui fort per tal d'evitar que el dominin els sentiments, tot recordant-li el que li va passar al seu pare.	13. - El simbolisme de la tallada dels cabells que tradueix la incompatibilitat entre la moda swing i el nazisme.
14. Peter ingressa a les J.H.. Thomas també ho fa per a fer-li costat. Tenen la pretensió de dur una doble vida: "Juventudes de día, chicos swing de noche", diuen. L'adoctrinament i fanatització que pateixen al cos es fa evident amb la projecció d'imatges d'exaltació de Hitler i del nazisme, així com l'acusació als jueus de ser els causants del tots els mals que pateix el poble alemany.	14. - La utilització de les imatges fílmiques amb finalitats polítiques i d'adoctrinament. - L'associació dels jueus amb les rates de clavegueram, feta en la projecció d'imatges en la qual surten aquests rosegadors, mentre la veu en off parla de l'amenaça del ressorgiment econòmic dels jueus que estan a punt de donar un cop mortal a Alemanya.
15. Mentre va ballant al ritme del swing pels carrers d'Hamburg, Arvid es topa amb uns J.H. entre els quals s'hi troba Emil. Li trenquen un disc de Benny Goodman que duia sota el braç. Arvid no pot aguantar la provocació i els ataca amb el paraigua; els J.H. s'hi tornen brutalment. A conseqüència de dels cops, dos dits de la mà esquerra li queden inutilitzats. Quan es desperta a l'Hospital li costa adonar-se que el perill ja ha passat. Després reacciona afirmant que tocarà la guitarra com Django Reinhardt.	15. - Identificació d'Arvid amb els músics del swing: quan les J.H. li demanen el nom, els hi contesta: Django Reinhardt, Duke Ellington... Fins que l'ex-company Emil el traeix, tot identificant-lo. A la coixera que pateix i per la qual es motiu de segregació per part del règim, s'hi sumen ara les ferides sofertes, especialment a la mà, com a conseqüència de l'atac vandàlic, i que segurament li impediran de tocar la guitarra, tal i com ho feia fins ara. "Ahora intenta tocar esa música de negros y judios", li diuen els J.H. que l'acaben d'atacar. - Django Reinhardt [1910, Liverchies (Bèlgica) - 1953, Fointenebleau (França)]. Jean-Baptiste, anomenat Django, de la tribu gitana dels "manouches", nascut al carro de vela familiar, autodidacte, es conegut com el més gran dels guitarristes del jazz. Va començar a tocar als tretze anys acompanyant acordionistes als balls populars. El 1928 s'incendià el seu carro i va perdre dos dits de la mà esquerra a causa de les cremades. Decidit a continuar tocant la guitarra es va inventar una tècnica adaptada a la seva mà atrofiada. Fou el primer músic europeu que va exercir influència en els guitarristes americans.