6. Peter i Willi arriben a casa. Hinz, un oficial nazi que assegura protegir la seva mare, la pega tot acusant-la d'haver-lo espiat. També li fa veure que amb un historial com el seu més li valdria acceptar la seva protecció. Fra Muller contesta que ja fa 6 anys que demostra de tenir lleialtat; però el nazi li diu que el nou règim exigeix lleialtat total. Arriba a la casa un oficial de la Gestapo; Hinz li diu que estava recaptant fons per beneficència i se'n va. Peter s'inquieta: el recent arribat és un dels qui han donat mort al fugitiu del dia anterior. Frau Muller intenta tranquil.litzar Peter. L'oficial de la Gestapo la interroga sobre un company del seu difunt marit, al qual ella assegura no haver vist des de fa sis anys, just el temps transcorregut des de la seva mort. També comenta que des de llavors treballa a una fàbrica i està consagrada a la feina i al Reich.	6. - Clandestinitat de la música swing. A les dàrsenes d'Hamburg (la ciutat alemanya més gran després de Berlín, i la que té una activitat portuària més important, a l'estuari del riu Elba) hi ha un mercat negre, l'únic lloc on es poden aconseguir nous discs de música prohibida pel règim. Quan arriben a casa, Peter i Willi venen dels molls, on no han trobat cap disc. - Fra Muller assegura que fa sis anys que demostra lleialtat. Podem deduir fàcilment que es refereix a l'any 1933, moment en que es produeix l'ascensió de Hitler al poder, i l'inici del procés de totalitarització de l'Estat. Aquesta data coincideix amb l'inici de les actuacions de la Gestapo i, en aquest cas concret la detenció, empresonament i mort del pare d'en Peter. - Hinz diu que Peter hauria d'estar en un camp de treball. Inicialment aquests camps estaven concebuts com a presó preventiva per als enemics de l'estat (comunistes, socialistes...); més endavant es van convertir en llocs per al treball forçat de masses d'homes, lloc d'experimentació mèdico-biològica i d'eliminació física dels jueus i altres éssers indesitjables pel règim. - La Gestapo actua indagant sobre hipotètics sediciosos del règim, tot buscant possibles delacions. Es tracta d'eliminar els sospitosos.
7. Willi i Peter estan a la seva habitació preparant-se per anar a dormir. Willi interroga el seu germà sobre l'empresonament i posterior mort del seu pare mentre mira una foto seva on duu un violí a la mà. Tot i que només tenia tres anys quan es van produir aquests fets, ell recorda molt bé que un temps després d'ésser detingut el seu pare va tornar malalt de la presó i no va tardar massa a morir. Peter s'adorm amb el seu record.	7. - La decoració de l'habitació de Peter i Willi: els pòsters de músics Swing (Duke Ellington At the piano), les raquetes... - Relacionar la figura del pare (la seva oposició al règim com a comunista que era i la seva condició de músic -violinista-, amb l'actitud de rebel lia d'en Peter i la seva afecció al Swing).
8. Peter treballa a la llibreria de Herr Schumler com a repartidor de llibres. Quan arriba a la botiga l'amo el recrimina pel seu retard: li diu que no es pot fer esperar els clients. Pel camí, mentre Peter va a fer els encàrrecs veu l'oficial nazi (que havia maltractat la seva mare el dia anterior) i a altres soldats que es repartien les pertinences del jueu que havia estat apallissat per les J.H.. A l'arribar a casa de Frau Linge reconeix la música de Beethoven que està sonant; la mestressa de la casa li fa saber que coneixia el seu pare, a qui considerava molt bon músic	8. - Crítica que Herr Schumler fa contra el règim, pel procés d'aculturació que comporta: diu que els clients vells són els únics que llegeixen, ja que els demés estan massa ocupats desfilant. Amb aquest comentari el llibreter preten justificar la necessitat de servir a domicili les comandes d'aquests àvids "lectors de la tercera edat". - La persecució de que són objecte els jueus (VERRÄTER = traïdor). Des de 1935 s'aplicava la distinció entre compatriota (Volksgenosse) i jueu (ciutadà subaltern o hoste estranger a Alemanya) que va anar comportant un procés de dissimilació o de progressiva exclusió dels jueus. A partir de 1938 s'accentúa la pressió terrorista i intimidatòria contra la comunitat jueva. El 9 de novembre d'aquest any es produeix la nit de cristall, en la qual van ser destruïts més de 7.000 comerços jueus, gairebé totes les sinagogues van ser incendiades i molts jueus van ser assassinats impunement, mentre més de 26.000 van entrar en camps de concentració. Des d'aleshores la persecució va adquirir un caràcter col.lectiu i sistemàtic que va culminar amb les deportacions i l'extermini.
9. Mentre Peter està escoltant tot capficat música de Beethoven en una de les poques botigues on encara venen música swing, entra Evey al local i reacciona. Com a bon coneixedor del tema, ell se li ofereix per a assessorar-la sobre la música prohibida (Artie Shaw, Count Basie); tampoc pot estar-se de fer uns passos del ball al so de la trompeta de Dizzy Gillespie, fins que l'amo de la botiga li crida l'atenció tot dient-li que no és cap saló de ball.	9. - La venda clandestina de música swing i la prohibició progressiva dels seus autors més emblemàtics com a conseqüència de la seva condició de negres, jueus o bé gitanos: . Artie Shaw, jueu, encara no prohibit. . Count Basie, negre, encara no prohibit. . Gene Krupa, encara no prohibit. . Benny Goodman, jueu, el millor, prohibit. . Django Reindhardt, gitano.
10. Al Cafè Bismarck, Arvid imita Count Basie amb la guitarra. Toca amb la big band i els joves ballen. De sobte, alertat per l'arribada dels hitlerians l'amo del local fa un senyal als músics, els quals immediatament es posen a tocar una marxa militar. Entre els nazis hi ha Emil; els seus amics l'acusen de traïdor. "Qui estima el swing no pot ser nazi", diu Arvid.	10. - La frase que surt de llavis d'Arvid "alguien que le gusta el swing no puede ser un nazi" porta una càrrega ideològica nord-americana que difícilment podria encaixar amb la manera de pensar del joves alemanys de finals dels anys trenta.