<< 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 >>

Hem seleccionat la pel.lícula Los Rebeldes del Swing 1 perquè permet endinsar-se en l'Alemanya nazi a través de les vivències d'un grup d'adolescents que veuen la seva vida alterada per aquest règim polític. Tot i que aquest film no ha tingut gairé ressò i no totes les crítiques rebudes han estat positives, pensem que tant la història narrada com la caracterització i interpretació dels personatges connecten ràpidament amb el públic jove. Temes com el racisme, la tolerància, la llibertat, els ideals.... afloren en aquest film i l'empatia generada a l'aula fa que l'alumnat es mostri obert i receptiu a treballar no només l'època històrica que retrata, sinó també els valors que porta incorporats.

Per a treballar aquesta pel.lícula aconsellem seguir els passos següents 2 :

1- Introducció del film: dades generals sobre el tema, el director i els actors principals, on i quan es desenvolupa l'acció.
2- Veure la pel.lícula. Cal que l'alumnat prengui nota dels aspectes més rellevants o de qualsevol dubte que se li plantegi.
3- Posada en comú. Reconstruir l'argument, comentar les primeres impressions i aclarir tots els dubtes suggerits.
4- Lectura de la primera part del dossier.
5- Comentari tècnic: llenguatge, plànols, seqüències, interpretació, muntatge.
6- Comentari dels personatges: Peter, Thomas, Arvid, Frau Muller, l'oficial de la Gestapo, Frau Linge...
7- Interpretació històrico-social: l'ascens del nazisme i el canvi social i de valors que comporta; la discriminació dels jueus, negres i tullits; el camí cap a la Segona Guerra Mundial.
8- Visionar novament el film. Aquesta vegada cal fer-ho per seqüències, tot comentant els elements que es presenten a la síntesi argumental del dossier, així com els comentaris suggerits que s'hi inclouen.
9- Treballar en petits grups per a establir unes conclusions finals sobre la pel.lícula. Posar-les després en común amb tots els companys de l'aula.
10- Treball individual: Donar resposta a les activitats plantejades al final del dossier de treball.

FITXA TÈCNICA

Títol original: Swing Kids.
EEUU, 1993.
Director: Thomas Carter.
Producció: Hollywood Pictures/Touchstone Pacific Partners I.
Productors: Mark Gordon, John Bard Manulis.
Producció executiva: Frank Marshall i Christopher Meledandri.
Coproducció: Harry Benn.
Disseny de Producció: Allan Cameron.
Muntatge: Michael R. Miller A.C.E.
Guió: Jonathan Marc Feldman.
Música: James Horner.
Coreografia: Ottis Sallid.
Fotografia: Jerzy Zielinski.
Disseny vestuari: Jenny Beavan.
Casting: Deborah Aquila, C.S.A.

Intèrprets: Robert Sean Leonard (Peter Muller), Christian Bale (Thomas Berger), Frank Whaley (Arvid), Barbara Hershey (Frau Muller), Tushka Bergen (Evey), David Tom (Willi), Kenneth Branagh (Oficial de la Gestapo), Julia Stemberger (Frau Linge), Noah Wyle (Emil), David Robb (Dr. Berger); John Streitburger ( Dr. Keppler); Hana Cizkova (Frau Keppler) Joyce Bartok (Otto); Johan Leysen (Herr Schumler) ; Douglas Roberts (Hinz); Martin Clunnes (Bannfürher); Jessica Stevenson (Helga); Carl Brincat (HJ THUG); Mary Fogarty (Mama Klara); Karel Belohardsky (Propietari del Bismarck); Peter Baikie (Director d'orquestra del Bismarck); Jennyfer Chamberlain (Noia Swing d'en Thomas); Lucie Vackaraova (Noia Swing d'en Peter); Katherina Bankova i Magdalena Chrzova (companyes d'escola d'Evey'; Jiri Málek (Noi jueu); Metin Yenal (Client de la Llibreria); Arthur White (Alberti); Marek Libert (J.H. que xiula); Nada Konvalinkova (Pastissera); Petr Jáke (Policia al mercat); Petr Lepsa (Propietari del cafè Trichter); Warnar van Eeden (Director d'orquestra del Trichter); Andrew Kitchen (Gestapo al Trichter); Jeremy Bulloch (Propietari del petit Club); Joseph Bennett i Roman Janousek (Pilots de la Luftwaffe); Richard Hanson (H.J. Fink); Sean Pertwee (Gestapo que arresta el Dr. Berger); Sarka Horcikova (Criada dels Berger); Hochen Horst (Orador al míting de les J.H.); Vladimir Matejcek (Pastor del funeral); John Duval (Gestapo amb torxes); Sabine Skala (Cantant del cafè Bismarck).

Duració: 109 minuts.

Gènere: Melodrama musical.

Distribuidora: BuenaVista Internacional.

EL TEMA

Rebeldes del Swing és un melodrama musical compromès sobre la joventut alemanya a les vigílies de la Segona Guerra Mundial. Es tracta de la reconstrucció d'un dels episodis fins ara menys coneguts de l'Alemanya nazi: l'existència dels "Nois Swing" ("Swing Kids"), un grup de joves que aprofiten les noves tendències musicals populars que arriben de Nord-Amèrica (la música swing) per a desafiar el totalitarisme imposat pels nacional-socialistes (nazis) durant la dècada dels anys trenta. És un cant a l'amistad i a la llibertat individual.

L'ARGUMENT

A Hamburg, l'any 1939, hi conviuen dos grups ben diferenciats de joves: els uniformats de les Joventuts Hitlerianes (J.H.), addictes al règim, i els Nois Swing (Swing Kids), desenfadats i informals, que gaudeixen d'amagades de la música, el ball i la moda anglesa i nord-americana; aquests representen un cas insòlit d'inconformisme dins del règim nacional-socialista alemany. Ambdues joventuts lluiten per a defensar o imposar els seus ideals, però els Nois Swing no trigaran en ser reprimits. A tota Alemanya es prohibeix la importació i venda de música swing nord-americana amb l'excusa que la major part dels seus autors són negres i jueus.
Paral.lelament a aquest context històric com a teló de fons, transcorre la història personal dels tres joves protagonistes (Peter, Thomas i Arvid). Amants de la música swing i inconformistes amb el clima polític que els rodeja, són encara inconscients del gran drama històric que està a punt de canviar la seva vida per sempre. Amb 17 anys es veuen obligats a ingressar a les J.H. Pensen que poden formar part del nazisme sense identificar-s'hi, mantenint alhora la seva fidelitat al Swing. Poc a poc, però, la seva amistat es va deteriorant, d'acord amb l'adopció de criteris diferents diferents davant del nazisme, víctimes com son de l'ambient opressiu que els rodeja.

El fil conductor de la narració és Peter Muller, un jove idealista i apassionat de la música swing. Fill d'un conegut músic dissident, mort sis anys enrera a conseqüència de la seva estada en un camp de treball. Per aquest motiu la seva família esdevé sospitosa, tot i que la tensió s'atenua "gràcies" a la protecció que els facilita un oficial de la Gestapo, el qual només està interessat en obtenir els favors de la mare.

Després de cometre un delicte menor Peter es veu obligat a allistar-se a les J.H.; el seu amic Thomas Berger se li uneix per no deixar-lo sol. Ambdós volen mantenir una doble vida: de dia simulen dedicar-se en cos i ànima al partit, mentre que de nit continuen essent Nois Swing. Aquesta actitud és molt difícil de mantenir, ja que la seva apassionada afecció comença a ser considerada pels capitostos nazis com una autèntica rebel.lió política. Els locals plens de gom a gom del començament del film contrasten amb les festes poc concurrides i secretes que tenen lloc més endavant, les quals són, a més, brutalment interrompudes pels escamots de la Gestapo.

L'enfrontament quotidià dels tres amics al món hostil que els envolta els condueix a la pròpia destrucció: Arvid es suïcida, Thomas es converteix al nazisme i Peter es deportat a un camp de treball.