SINOPSIS NARRATIVA 9 (per seqüències)	ALGUNES IDEES PER A COMENTAR DURANT EL VISIONAT DEL FILM (per seqüències)
1. Hamburg 1939. És de nit; Peter i Thomas, entren a un local, el Cafè Bismarck, on molts altres joves com ells ballen al ritme frenètic de la música swing. Allí es troben amb el seu amic comú, Arvid, conversant apassionadament sobre aquesta música.	1. - El brusc moviment de la camera mentre es desenvolupa el ball contribueix a recrear l'impuls delirant del ritme swing.
2. Acabada la festa surten del local i, com que ja no hi ha servei de tramvia, no tenen altre remei que tornar cap a casa caminant. Passen per un dels ponts sobre l'Elba, on s'entretenen a orinar sobre uns cartells de propaganda nazi, mentre taral.legen una cançó, al ritme del swing: "Cuando yo era chiquitín mi padre me dijo un día: "Chico, ven aquí. El mundo está por conquistar, pero esto no lo debes olvidar: no hay nada que tú no puedas conseguir; la fuerza la tienes tú"." De sobte apareixen uns agents de la Gestapo que persegueixen un home que acabarà per tirar-se al riu on serà mort a trets. Mentre es produeix la persecució, el fugitiu s'entrebanca amb Peter, que cau a terra i es fa mal a la cara. Thomas aconsella marxar; Peter està trasbalsat per l'escena.	2. - "Somos gángsters, somos vaqueros": atac que de broma fan Peter i Thomas contra Arvid amb els seus paraigües. Fer referència al cinema americà al que són aficionats. - El significat d'orinar-se sobre els cartells nazis, així com el contingut premonitori de la cançó respecte a l'expansionisme nazi ("... el mundo está por conquistar..."), contra el qual han pres part els tres amics, malgrat la força contundent amb la qual s'actúa ("... no hay nada que tú no puedas conseguir...") tal i com s'aprecia amb l'eliminació que la Gestapo fa del fugitiu. La Gestapo és la policia secreta de l'Estat, creada l'abril de 1933 per Hermann Göring. - L'estètica dels cartells propagandístics nazis, i la seva simbologia: soldat uniformat llegint un llibre (La meva lluita -Mein Kampf-, on Hitler exposava les seves idees i el seu projecte polític) ; la creu gammada; el missatge verbal...
3. L'endemà al matí, mentre la seva família esmorza Peter els saluda quan ja està a punt de marxar a l'Escola. La mare està recelosa; Peter té mal a la cara i ella creu que s'ha ficat en algun embolic. L'adverteix que la seva actitud el pot obligar a abandonar els estudis i posar-se a treballar a una fàbrica, com ella. Peter explica que ha caigut ballant swing; es mostra molt segur de si mateix i li assegura que aconseguirà fer-se enginyer.	3. - Willi diu que ballar swing dona la mateixa sensació que estar orinant-se. - Les dificultats econòmiques que passa la família Muller. La mare crida l'atenció a la seva sogra per menjar-se més mantega del compte. - Com la mateixa actitud de rebel.lia pot afectar diferentment segons la posició social que s'ocupa (diferències socials entre Peter i Thomas).
4. Camí de l'Escola, Peter, Thomas, Arvid i Otto es retroben al pont, just en el moment en que s'està recuperant el cadàver del fugitiu del dia anterior. També ho presencia un oficial de la Gestapo, responsable de la seva mort. Afectats per l'escena, es mostren contrariats amb el règim que empara aquests fets. Otto fa veure als seus companys que s'han lliurat de les J.H. però no es lliuraran de l'exèrcit. Willi, que els està seguint, els alerta d'un grup de J.H. està ataconant un noi swing en un carreró. Thomas s'enfronta contra un d'ells (ganivet-paraigua), però la sorpresa s'esdevindrà quan se n'adonen que es tracta d'un jueu i no d'un noi swing. Willi es disculpa per la confusió.	4. - El contrast entre la bellesa i elegància dels cignes que neden majestuosament per les aigües del riu, i la gèlida imatge del cadàver que s'està rescatant. En realitat, però, la presència dels cignes (que es tornarà a repetir a la seqüència núm. 28) té un caràcter simbòlic que va més enllà de les qualitats esmentades. Segons la mitologia, el cigne estava consagrat a Apol.lo com a déu de la música, per la mítica creença de que, poc abans de morir, cantava dolçament. Símbol essencial del viatge místic ultramundà, juntament amb l'arpa i el vaixell funerari del que fa de cavalcadura, expressa la melangia i la passió, l'autosacrifici i el martiri. La relació d'aquesta au amb la mort i la música és el que li atorga un caràcter emblemàtic en aquesta escena (i també en la seqüència núm. 28). - L'edat de reclutament a les J.H. i a l'exèrcit. . La política nazi va tractar de convertir l'educació en instrument de dominació totalitària. Aquest procés estava acompanyat per l'aniquilació de totes les associacions juvenils i la constitució de les Joventut Hitlerianes en una organització única sota la direcció de Baldur von Schirach (1933). La llei de l'ú de desembre de 1936 imposava el reclutament forçós de tota persona entre 10 i 18 anys. Cal recordar que el servei militar és obligatori i els joves protagonistes tenen 17 anys. - Referència al joc d'indis i vaquers. Armes que s'utllitzen en la lluita (paraigua i punyal). - Presentació inicial d'un jueu, víctima de la persecució nazi. Contrastar la vestimenta del jueu, la dels nois swing i de les J.H. Per què Willi ha confós el jueu amb un Noi Swing? (cabells llargs, víctima d'un apallissament...). Per què es disculpa després d'adonar-se'n de la confusió? (existència o no d'identificació i solidaritat amb la víctima).
5. Mentre surten de l'Escola, els quatre amics es fan preguntes sobre diferents termes del seu llenguatge secret; la resta dels companys no els entenen, cosa que els diverteix. També utilitzen aquest llenguatge i les cançons swing per fer-se veure davant unes noies amb les que volen lligar: "Tú; en mi mente estás, persistente como un estribillo, apareces en mis pensamientos sin parar, qual burbuja en una copa de champán..."	5. - Llenguatge secret que utilitzen, basat fonamentalment en onomatopeies. Aquest argot hermètic l'imposà Cab Calloway (1907) cantant de l'orquestra que va substituir a la de Duke Ellington al Cotton Club, veritable cantera d'excel.lents joves solistes, com Dizzy Gillespie, entre altres. El seu scat 10, el seu talent de còmic i ballarí, i el seu argot inimitable van fer d'ell un model, l'estil del qual va inspirar tot un ampli sector de la joventut, especialment francesa, a finals de la dècada dels trenta i durant la II Guerra Mundial (a la seqüència nº10 es veu el llibre que recull les seves expressions secretes, damunt d'una taula de l'habitació d'Arvid). - Contrastar l'aspecte extern dels Nois Swing i la resta de companys de l'Escola.