16.
Emil, campió de boxa, és l'encarregat d'entrenar
els seus companys de les J.H. Thomas, que vol venjar Arvid, surt
voluntari per enfrontar-se amb ell simulant un combat. La lluita
es fa real i Thomas es colpejat violentament; acusa Emil de traïdor,
però aquest li pronostica que també algun dia ell
obrirà els ulls. Peter, finalment, els separa: "Ya
todo da igual si no suena este swing...", canta Thomas.
|
16.
- Contra l'ànim de venjança que va provocar la
lluita de Thomas i Emil, Arvid es mostra convençut que
aquesta no porta a cap lloc més que a alimentar encara
més la violència. Aquest element es ressalta per
marcar una nova diferència entre les J.H. i els Nois
Swing, respecte dels quals Peter i Thomas semblen distanciar-se
cada cop més.
|
17.
Thomas, Peter i altres amics van a visitar Arvid a casa seva.
Aquest està dolgut amb Thomas: li desagrada que hagi
lluitat amb Emil per culpa seva. També veu malament que
Peter i Thomas estiguin a les J.H.; això li demostra
que ells han canviat. Peter no entén la recriminació,
però s'adona que Arvid i ells estan més distanciats
que mai quan aquest es nega a acompanyarlos a la festa que per
la nit tindrà lloc al cafè Trichter, amb l'excusa
de que ha d'anar a assajar
|
17.
- L'antagonisme ideològic entre les J.H. i els Nois Swing
també s'ha de manifestar amb fets: per Arvid, una acció
violenta en cap cas és justificable; la raó no
pot avalar mai l'ús de la força.
|
18.
Quan Thomas torna a casa, els seus pares tenen invitats (el
Dr. Kepler i la seva dona, de Berlín); estan criticant
la política del Fürher, de qui asseguren que està
boig per conduir el país a la guerra. Thomas no pot passar
desapercebut i el comminen a entrar a saludar. L'autoritarisme
del pare es manifest, així com l'enfrontament entre ambdós:
Thomas recrimina el seu pare de votar Hitler a les passades
eleccions i de criticar ara la seva política. De tota
manera el pare afirma entendre el que Hitler està fent
amb la joventut, per tal de redreçar-la; i, en clara
i directa referència al seu fill, afirma que la seva
integració a les J.H. és una forma d'aconseguir
que ell sigui algú el dia de demà.
|
18.
- L'adhesió al règim i l'enquadrament en alguna
de les seves organitzacions, era un requisit indispensable per
tal d'aconseguir l'ascens social.
|
19.
Per la nit, Peter i Thomas van a la festa swing que se celebra
al cafè Trichter. Hi ha molta animació i el jovent
balla apassionadament al ritme frenètic de la música.
Evey arriba i Peter la treu a ballar. De sobte irrompen les
J.H., les quals clausuren el club. Peter, Thomas i Evey aprofiten
la confusió creada tot sortint per un altra porta i evitar
ser reconeguts. L'endemà al matí membres de les
J.H., entre els quals hi figura Peter pengen cartells on s'adverteix
de la prohibició de la música swing.
|
19.
- Novament, el fort control ideològic del que són
víctimes els alemanys. Aquest és un dels moments
culminants en que es fa palesa la contradicció vital
de Peter, entre la seva inclinació al swing i la seva
presència com a membre del grup represor.
|
20.
L'ensinistrament a les J.H. es caracteritza per tenir el vessant
físic i mental: a classe els hi expliquen les qualitats
de la raça ària, que és superior; l'odi vers
els jueus, que són enemics de la pàtria i que no
poden considerar-se persones, i el procés de construcció
de l'Estat nazi des de fa sis anys. Emil i Thomas es reconcilien:
els seus camins s'estan unint.
|
20.
- El procés històric al qual es fa referència
és el que compren des de gener de 1933, en que Hitler
va obtenir del president Hindemburg la dissolució del
parlament i la convocatòria de noves eleccions a celebrar
el 5 de març. Nomenat canceller, amb la mort de Hindemburg
accedí a la presidència de la República
(agost de 1934) proclamant-se Führer del III Reich.
- Peter veu amb bons ulls la reconciliació d'Emil i Thomas.
En realitat ell mateix comença a sentir-se a gust a les
J.H.
|