<< 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 >>

Història del Jazz:

El Jazz és un tipus de música que tingué el seu origen entre els negres americans. Va sorgir al voltant de l'any 1900 a Nova Orleans, fruit de la combinació d'elements racials i musicals 7. Paral.lelament es va desenvolupar a Memphis, Kansas City i St. Louis (ciutats riberenques del riu Mississipi) així com a altres nuclis urbans de la zona sudoccidental dels EE.UU (Dixieland)8.
A finals del segle XIX, Nova Orleans era un important centre comercial i social on convivien molts pobles i races diferents. La ciutat havia estat sota domini espanyol i francès abans que la Louisiana fos comprada pels EE.UU. Tant la població immigrant com els descendents dels nombrosos esclaus portats d'Àfrica durant els segles XVII i XVIII estimaven la pròpia música i volien mantenir vius els sons de la seva pàtria. Al barri de Storville, on hi havia més de 200 salons, els negres van començar a experimentar amb els instruments de les bandes militars que havien comprat a alguns soldats. Així va sorgir la primera banda famosa, la de Buddy "Kid" Bolden.

Poc a poc anaren cristalitzant totes les melodies que es produïen a la ciutat, i també les que es feien fora d'allí, al camp: per exemple les Worksongs que cantaven els negres a les plantacions; o els Spirituals, de les cerimònies religioses a l'aire lliure; i els vells i primitius Blues folklòrics. Tot això es conjugà en aquesta varietat de música popular nord-americana, barreja d'elements del folklore negro-africà música religiosa, música de ball de tavernes i bordells, música militar i elements clàssics europeus. En definitiva, una suma d'elements d'origen negre (el ritme), eurafricans (la melodia) i europeus (l'harmonia).


El Swing:

Un cop superada la Gran Depressió, Amèrica entrà de ple en l'anomenada "era del Swing" (1935-1945). Un dels elements de canvi fonamentals que el Swing va introduir consisteix en la formació de grans orquestres, les anomenades Big Bands, on el solista adquiria cada cop més importància.
El gran impulsor d'aquest gènere és Benny Goodman (Txicago, 1909 -Nova York, 1986). A part de les seves qualitats com a virtuós del clarinet, director d'orquestra i del seu èxit comercial -fou proclamat "Rei del Swing" el 1938 al Carnegie Hall de Nova York- destacà també per haver aconseguit la desaparició de la discriminació racial a les orquestres. Goodman va crear un estil personal molt atractiu, construint el seu discurs amb petites frases, amb arabescs i volutes que expressen la seva inclinació per l'ornamentació, la perfecció i el rigor en el treball. Fill d'un sastre jueu immigrant va començar les seves actuacions musicals als onze anys participant en l'orquestra de la sinagoga, convertint-se finalment en el clarinetista més famós del món.

Altres grans mestres de la música Swing són: Louis Amstrong (el precursor: solista vocal i trompetista); Ella Fitzgerald (solista vocal); Count Basie (guitarra), Lionel Hampton (vibràfon), Django Reinhardt (guitarra); Lester Young (saxo), Gene Krupa (bateria); Roy Eldridge (trompeta); Dizzy Gillespie (trompeta)...
El Swing es va convertí en un gran negoci comercial i de difusíó de la música americana. Gràcies als gramòfons i a les gires en directe, la popularitat del la paraula Swing va esdevenir l'etiqueta de l'èxit per a tota classe de productes que s'havien de vendre bé: figuretes de porcellana, cigarrets, peces de vestir femenines. També es van difondre la moda i el ball Swing.

<< 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 >>

NOTAS Y REFERENCIAS

7 La improvisació és fonamental (la paraula jazz vol dir improvisació) Hi ha altres interpretacions possibles respecte el significat i l'etimologia de la paraula "Jazz": des de "chasse beau"(figura de ball de Louisiana), a "jass belles" (de Jezabel, nom donat a les prostitutes pels "cajuns" o criolls d'origen francès de la Louisiana), passant per "jass" (relacions sexuals, segons l'argot local i "jaser" (parlotejar).

8 Dixie o bé Dixieland és el nom que es dona popularment als estats del sud dels EE.UU.. Es diu que aquest nom va sorgir a Nova Orleans, degut a que les monedes de deu dòlars duien inscripcions en francès, entre les quals hi figurava la indicació del seu valos "dix". Així s'extengué aquest nom (Dixie o bé Dixieland) per a designar primer a la Louisiana i, posteriorment, a tots els estats al sud de la línia Mason-Dixon, que, a partir de 1820, es va convertir en la frontera entre el sud esclavista i el nord abolicionista. [Nueva Enciclopedia Larousse, cit. vol.6, p.3.019.