26. Després de les vacances que els ha facilitat, la família Muller invita a dinar a l'oficial de la Gestapo; la mare es mostra feliç pel tracte de favor que els dispensa (la radio, els aliments d'estraperlo...). Peter, però, no participa de l'alegria col.lectiva i acusa al de la Gestapo d'actuar incoherentment amb els principis del nacional-socialisme. Aquest acabarà per marxar, no sense aconsellar Peter que el seu deure seria denunciar-lo. Frau Muller i el seu fill discuteixen; la mare està preocupada per Peter; té el presentiment de que li passarà el mateix que al seu marit a qui no van servir de res els grans ideals pels quals lluità. Willi, que ha presenciat la discussió, tem pel seu germà; ambdós estan més units que mai.	26. - "Mantener el cuerpo libre de elementos estraños es parte de la filosofia de vida de nuestro Führer. El alcohol nos debilita; la fuerza está en la pureza", diu Peter en al.lusió a l'opulència del menjar. L'oficial de la Gestapo li respon que si fos més jove no hauria adquirit tan mals costums, ja que el confort és la maledicció de l'edat. Peter li replica que tot alemany ha d'aspirar als principis suprems del nacionalsocialisme. - Peter està ja identificat amb si mateix i amb el seu pare; la lluita ferma pels seus ideals.
27. La delació de Thomas ha fet efecte: el seu pare es detingut per la Gestapo per a ser interrogat; ell se n'adona que és el seu fill qui l'ha traït. En una de les concentracions de les J.H., Peter no respon als crits de guerra enfervoritzats i unànimes dels seus companys. Quan Peter torna a casa Thomas l'està esperant; li demana que superi el xoc que el suïcidi d'Arvid li ha ocasionat (per Thomas Arvid és simplement una persona que s'ha tret la vida; per Peter és un amic a qui els nazis han matat). La discussió va pujant de to; Thomas compren el suïcidi d'Arvid: ell era un ser contrafet, que no encaixava a la societat. És evident que, tal i com diu Peter, entre ambdós ja s'ha declarat la guerra. A Willi, que hi es present, sembla que la conversa no el deixa indiferent; els aconteixements que viu el fan madurar sobtadament.	27. - L'antagonisme entre Peter i Thomas demostra els efectes que l'imminent esclat de la SGM provoca entre els sectors de la societat alemanya que ells personifiquen.
28. Les J.H. encomanen a Peter una missió molt especial que ha de realitzar amb escrupolosa discreció: el repartiment de misteriosos paquets que ha de lliurar als seus destinataris sense atendre cap tipus de pregunta que aquests l'hi formulin. El crit de dolor d'una dona que n'acaba de rebre un li provoca una imperiosa necessitat de satisfer la seva curiositat; Peter decideix obrir un paquet i observa amb desesperació el seu contingut: les cendres i l'aliança d'or d'un executat acusat de traïdor. Desesperat, corre cap a casa de Frau Linge; li explica atropelladament el que li ha passat, i el que pensa que li ha pogut passar al seu pare, a la vista de l'evidència dels mètodes utilitzats per la Gestapo. La dona aprofita l'ocasió per llegir-li un fragment de la carta que Herr Muller va escriure a Herr Linge abans de morir: "Hemos de asumir la responsabilidad de lo que pasa en nuestro país. Si los que tenemos voz no la alzamos con rabia en contra del trato que recibe nuestro prójimo, habremos colaborado en su muerte. No es suficiente alzar la voz en nuestros hogares. Muchos alemanes lo hacen, pero en nuestras calles lo único que se oye es la voz de odio de Hitler y sus promesas de gloria (...). Cada dia miro a mi hijo, a mi Peter. Está creciendo muy deprisa; ya se está haciendo un hombre. Y es un chico muy curioso; siempre me está interrogando: pregunta tras pregunta hasta que entiende la respuesta. Ver su rostro pequeño, fuerte y optimista despertándose al mundo que lo rodea es lo que me impulsa a seguir, ya que al pensar en él se que debo hacer lo que estoy haciendo." Peter plora d'emoció. Les paraules del seu pare esdevenen el darrer esperó que l'empeny a recuperar l'autenticitat i els ideals amenaçats a partir del seu ingrés a les J.H. Ja no li importa el risc de convertir-se en un dissident.	28. - Novament (vegeu seqüència núm. 4) la presència dels cignes nedant aigües avall pel riu mentre la mort es fa evident dins del paquet que Peter inspecciona. - Peter recupera el seu pare: la carta li permet adonar-se de la reciprocitat dels sentiments d'estimació i d'admiració que els uneixen i, al mateix temps, compren la seva actitud vital.
29. Peter torna a vestir-se a la moda swing i s'adreça al cafè Bismarck a ballar. Un grup de J.H. comandats per Emil assalten el local i carreguen contra els assistents a la festa. Peter es desconcerta quan veu Thomas atacar-lo violentament; aquest intenta ofegar-lo però finalment l'allibera. Thomas li demana que s'en vagi, però Peter li recorda que havien jurat no separar-se i , a més, accepta el risc en que està incorrent. Finalment es detingut amb la connivència de l'oficial de la Gestapo. "Ya todo da igual, si no fuera este swing, dua, dua, dua..." Peter demostra recuperar la puresa dels seus principis, fermament, sense por ni complexes. Mentre marxa el camió dels detinguts Thomas reacciona i fa la salutació "Swing Heil". Altres el secunden. Apareix Willi corrent desesperadament. Peter li dona ànims, però el nen es posa a plorar mentre crida, braç en alt i amb un paraigua a la mà: "Swing Heil"!.	29. - La decisió de Peter d'afrontar la seva vida d'acord amb la seva pròpia identitat i els seus ideals sembla conduir-lo a la desgràcia (la seva detenció); però, en realitat, servirà per a recuperar el company que semblava haver perdut per sempre. La presència d'en Thomas i Willi fent la salutació "Swing Heil! simbolitzen la supervivència de la dissidència juvenil dins del règim nazi.

 

"Cientos de Chicos-Swing fueron enviados a campos de concentración. Otros miles fueron obligados a alistarse y murieron en la guerra. Pero el movimiento continuó creciendo y una nueva generación de Chicos-Swing sobrevivió para ver la caída de los nazis."