Temps d'Educació
2n semestre 2014
- Consell Editorial: Antoni Sans (director de l’Institut de Ciències de l’Educació); Anna Escofet (degana de la facultat d'Educació); Gemma Fonrodona (vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística); Manel Viader (vicerector de Política Docent)
- Direcció: Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)
- Cap de Redacció: Enric Prats (Universitat de Barcelona)
Temps d’Educació està subjecta a una llicència Creative Commons 3.0 de Reconeixement - No Comercial - Sense Obres Derivades. Podeu consultar la llicència completa a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca
La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.
Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.
Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), In-Recs (Universitat de Granada), Latindex (UNAM, Mèxic), Dialnet (Universitat de la Rioja), ERIH (European Science Foundation), Ulrich’s (ProQuest), FRANCIS-INIST (Institut de l'Information Scienti que et Technique-CNRS), SOCIOLOGICAL ABSTRACTS (ProQuest LLC, Bethesda).
Dipòsit legal: B-23.289-2012
ISSN: 2014-7627
Dossier. Educació artística i diversitat sexual
Universidade de Brasília
Introducció
Un dia vaig ser interromput durant una presentació. Em calaren. Sorprès, vaig emmudir. Però, des d’aquell moment, vaig començar a discutir aquest tema sense parar. I seguiré discutint-lo fins que deixi de ser apropiat (Dias, 2011). Durant el meu curs de doctorat a la British Columbia University (UBC) al Canadà, entre 2001 i 2006, vaig viure alguns esdeveniments pedagògics dificultosos, pertorbadors i traumàtics. Aquells esdeveniments representen els moments culminants del meu vincle entre ensenyament i aprenentatge a través de les representacions queer d’Almodóvar. En aquest article relato únicament uns fets que van ocórrer. Intencionalment, aquesta narrativa no és poli-vocal, sinó més bé una redacció a partir del meu llenguatge, en base al meu propi enfocament com a educador en cultura visual, i tenint en compte aquell fet. Els testimonis són molts, i tots estan construïts a partir de molts dictàmens. Aquest és el meu. Mentrestant, com un ésser fragmentat, brindo totes les meves veus estripades en els diversos espais d’enunciació (Dias, 2006, 2009).
Un dia vaig ser interromput durant una presentació. Em calaren. Sorprès, vaig emmudir. Però, des d’aquell moment, vaig començar a discutir aquest tema sense parar. I seguiré discutint-lo fins que deixi de ser apropiat (Dias, 2011). Durant el meu curs de doctorat a la British Columbia University (UBC) al Canadà, entre 2001 i 2006, vaig viure alguns esdeveniments pedagògics dificultosos, pertorbadors i traumàtics. Aquells esdeveniments representen els moments culminants del meu vincle entre ensenyament i aprenentatge a través de les representacions queer d’Almodóvar. En aquest article relato únicament uns fets que van ocórrer. Intencionalment, aquesta narrativa no és poli-vocal, sinó més bé una redacció a partir del meu llenguatge, en base al meu propi enfocament com a educador en cultura visual, i tenint en compte aquell fet. Els testimonis són molts, i tots estan construïts a partir de molts dictàmens. Aquest és el meu. Mentrestant, com un ésser fragmentat, brindo totes les meves veus estripades en els diversos espais d’enunciació (Dias, 2006, 2009).
< Torneu
