De fet, Como en un espejo. Drama humano y sentido religioso en el cine contemporáneo no desmereix en res aquest coneixement. Aquí, el professor Orellana –doctor en Humanitats i llicenciat en Filosofia–, posant com a referent més de 350 pel·lícules actuals, parla de com veu el cinema un fet tant humà com el religiós; concretament el cristià. És un drama antropològic que, amb les seves peculiaritats, mostren tantes històries fílmiques. I és el que podem copsar en aquest assaig, completat amb un anàlisi exhaustiu de la relació Església espanyola i cinema durant el segle XX.
Quan Antonius Blok, protagonista de El séptimo sello (1956), es troba cara a cara amb la Mort, decideix reptar-la a una partida d’escacs. Així, mentrestant, intentarà buscar un acte, l’execució del qual doni sentit a la seva vida, abans de morir... És una manera com Ingmar Bergman té de representar la mort i la importància de trobar un sentit a aquesta vida, més enllà del nostre dia a dia. I de moltes altres maneres han representat aquest pas final directors i guionistes.