L’article fa una anàlisi de les mesures acadèmiques que actualment s’ofereixen per a la compagi-nació dels estudis i l’esport d’alt nivell, des d’un enfocament exploratori i descriptiu. L’article presenta dos objectius que han de singularitzar la coherència i aplicabilitat real d’aquestes mesures. En primer lloc, valorar les mesures acadèmiques per tal de permetre la reflexió política sobre la seva adequació i, en segon lloc, establir unes recomanacions de referència per a les famílies amb aquesta dualitat de dedicació en els seus fills (dual career), autèntica implicació social del present document. Per aconseguir-ho, s’utilitza una metodologia qualitativa en base als fonaments jurídics vigents tant des de l’àmbit de l’educació com des de l’àmbit de l’esport. La reflexió sobre les mesures acadèmiques serà doble: primer, comparar horitzontalment el grau de congruència entre les lleis i ordenacions jurídiques de l’educació i de l’esport. A continuació, tot resseguint l’evolució vertical de les diferents etapes educatives del sistema, analitzar finament la progressió de les esmentades mesures amb l’edat, paral•lelament a l’augment de l’exigència acadèmica i esportiva. Els resultats concorden plenament amb la tesi de la immaduresa d’un marc jurídic incipient i emfasitzen una heterogeneïtat de situacions particulars difícils de contemplar en la seva totalitat. Les lleis i normes jurídiques tenen rang normatiu diferenciat entre educació i esport i, els mateixos student-athlete conformen un grup polièdric, amb diferents categoritzacions segons assoliments esportius.