Temps d'Educació
1r semestre 2020
  • Consell editorial:
  • Xavier Triadó (director de l’Institut de Desenvolupament Professional–ICE), Mercedes Gracenea (cap de la Secció de Publicacions), Roser Boix (degana de la Facultat d’Educació), Mercè Puig Rodríguez-Escalona (vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística), Amelia Díaz Álvarez (vicerectora de Docència i Ordenació Acadèmica)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

  • Compaginació i correcció de textos:
  • Cristian Frutos, Judit Sabido, Patrícia Adan i Serveis Lingüístics de la UB

    Temps d’Educació està subjecta a la llicència Creative Commons Reconocimiento-NoComercial 4.0 Internacional (CC BY-NC 4.0). Podeu consultar la llicència completa a:
    Licencia de Creative Commons

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a RACÓ, CBUC (Universitats de Catalunya), Ulrich (Pro Quest), In-Recs (Universidad de Granada), CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), Dialnet (Universidad de la Rioja), Latindex (UNAM, Mèxic), ERIH (European Science Foundation), Francis-Inist (CNRS), Sociological Abstracts (Pro Quest, Bathesda), OEI (Estados Iberoamericanos), DICE (CSIC), MIAR (UB), RESH (CCHS) i REDINET (MECD).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
Reflexions i assaigs
Giuseppe Di Giacomo 


Resum
L’assaig mostra com la modernitat de l’art de Giorgio de Chirico –una modernitat entesa en el sentit que Theodor W. Adorno atribueix a aquesta noció a la Teoria estètica– consisteix precisament en la forma particular que de Chirico reprèn l’art tradicional, que per a ell és el mateix que l’art clàssic. De l’obra de de Chirico, de fet, els trets que caracteritzen l’art tradicional són, al mateix temps, i paradoxalment, recollits i negats. En particular, caracteritza la fase "metafísica" de la seva producció artística, on els elements de "ruïna", interrupció i fractura prenen molta importància. De Chirico presenta un món on l’irreal es converteix en realitat per desrealitzar-lo. La forma de la pintura de Chirico és un veritable "testimoni" de la fragmentació irremeiable de la realitat. Així, si el món clàssic és, per excel·lència, el lloc del símbol —el lloc on el significat emergeix en la seva significació més densa—, de Chirico en lloc d’aquest món s’ha convertit ara en “mut”. D’aquí, aquesta desconnexió entre significant i significat que dóna a la forma de Chirico el seu caràcter “enigmàtic” irreductible: la consciència que el significat només es pot evocar en forma d’absència i pèrdua.
Paraules clau: Modernità-tradizione, mito, enigma, reale-irreale, de Chirico

Recepció de l'original: 22/10/2019
Acceptació de l'article: 14/01/2020