Temps d'Educació
1r semestre 2019
  • Consell editorial:
  • Xavier Triadó (director de l’Institut de Desenvolupament Professional–ICE), Mercedes Gracenea (cap de la Secció de Publicacions), Roser Boix (degana de la Facultat d’Educació), Mercè Puig Rodríguez-Escalona (vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística), Amelia Díaz Álvarez (vicerectora de Docència i Ordenació Acadèmica)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

  • Compaginació i correcció de textos:
  • Cristian Frutos, Judit Sabido, Patrícia Adan i Serveis Lingüístics de la UB

    Temps d’Educació està subjecta a la llicència Creative Commons Reconocimiento-NoComercial 4.0 Internacional (CC BY-NC 4.0). Podeu consultar la llicència completa a:
    Licencia de Creative Commons

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a RACÓ, CBUC (Universitats de Catalunya), Ulrich (Pro Quest), In-Recs (Universidad de Granada), CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), Dialnet (Universidad de la Rioja), Latindex (UNAM, Mèxic), ERIH (European Science Foundation), Francis-Inist (CNRS), Sociological Abstracts (Pro Quest, Bathesda), OEI (Estados Iberoamericanos), DICE (CSIC), MIAR (UB), RESH (CCHS) i REDINET (MECD).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
Monografia: Filosofia de l’educació cinquanta anys després del Maig del 68
Mestre, doctor en Filosofia i professor del Departament de Teoria i Història de l’Educació de la Universitat de Barcelona. Membre del Grup de Recerca Eidos. Platonisme i Modernitat i col·laborador del Grup de Recerca en Pensament Pedagògic i Social (GREPPS). S’ha concentrat en l’estudi de l’educació en la filosofia política clàssica i en la continuïtat d’aquesta tradició en les actualitzacions contemporànies de l’educació liberal. Adreça electrònica: apascual@ub.edu 


Juntament amb el Convit, el Fedó o La república, el Protàgoras és considerat entre els diàlegs literàriament més elaborats del Corpus Platonicum. El judici és pràcticament unànime (Reale, 2001, p. xi): la complexitat compositiva total, la força, riquesa i precisió descriptives dels personatges i l’escena, o la vivacitat dramàtica de les converses, posen el diàleg colze a colze amb les obres que més distingeixen el llegat de Plató . Tant és així, que la virtut literària del diàleg, per si mateixa, esvairia qualsevol dubte sobre la seva autenticitat (Adam i Adam, 1893, p. ix; Guthrie, 1975, p. 217). Paradoxalment, però, mentre l’entitat poètica del Protàgoras fa que el puguem prendre per tan platònic com el que més, no succeeix el mateix pel que fa a l’ensenyament filosòfic al qual donaria cabuda.