Temps d'Educació
1r semestre 2019
  • Consell editorial:
  • Xavier Triadó (director de l’Institut de Desenvolupament Professional–ICE), Mercedes Gracenea (cap de la Secció de Publicacions), Roser Boix (degana de la Facultat d’Educació), Mercè Puig Rodríguez-Escalona (vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística), Amelia Díaz Álvarez (vicerectora de Docència i Ordenació Acadèmica)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

  • Compaginació i correcció de textos:
  • Cristian Frutos, Judit Sabido, Patrícia Adan i Serveis Lingüístics de la UB

    Temps d’Educació està subjecta a la llicència Creative Commons Reconocimiento-NoComercial 4.0 Internacional (CC BY-NC 4.0). Podeu consultar la llicència completa a:
    Licencia de Creative Commons

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a RACÓ, CBUC (Universitats de Catalunya), Ulrich (Pro Quest), In-Recs (Universidad de Granada), CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), Dialnet (Universidad de la Rioja), Latindex (UNAM, Mèxic), ERIH (European Science Foundation), Francis-Inist (CNRS), Sociological Abstracts (Pro Quest, Bathesda), OEI (Estados Iberoamericanos), DICE (CSIC), MIAR (UB), RESH (CCHS) i REDINET (MECD).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
Monografia: Filosofia de l’educació cinquanta anys després del Maig del 68
Àngel Pascual Martín 


Resum
La recepció del Protàgoras es debat entre la molta i la poca platonicitat del text. Per una banda, el Protàgoras, un diàleg d’altíssima bellesa expressiva, apareix com a culminació de l’art d’escriure en Plató. Per altra, gaudeix d’un interès filosòfic menor, provocat per la presència d’errors de mètode i la inconsistència teòrica amb altres diàlegs de major consecució. La doble impressió causada pel Protàgoras sobre la seva platonicitat ha fet notar, una vegada més, que el que sigui platònic i el que sigui la filosofia, si es dona i es transmet en els Diàlegs, resta encara avui en el camí d’aclarir-se. Amb tot, roman per explorar la possibilitat que un cert aclariment sobre les condicions de presentació i la naturalesa de la transmissió filosòfica es doni al mateix Protàgoras. Mentre ha estat àmpliament notat que l’objecte de la discussió entre el sofista i Sòcrates es concentri en la possibilitat d’un saber la transmissió del qual contribuiria a una educació política, l’ἀρετή, aquest article pretén indagar en el supòsit que l’obra, com a dispositiu poètic —dramàtic i lèxic— estigui dissenyat i presenti també un cert aclariment sobre com la filosofia s’hauria de venir a presentar i transmetre públicament per tal de tenir un efecte educatiu.
Paraules clau: Plató, Diàlegs, Protàgoras, filosofia, forma literària, educació filosòfica, filosofia política

Recepció de l'original: 15/02/2019
Acceptació de l'article: 04/05/2019