Temps d'Educació
1r semestre 2018
  • Consell editorial:
  • Xavier Triadó (director de l’Institut de Desenvolupament Professional–ICE), Roser Boix (degana de la Facultat d’Educació), Mercè Puig Rodríguez-Escalona (vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística), Amelia Díaz Álvarez (vicerectora de Docència i Ordenació Acadèmica)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

  • Compaginació i correcció de textos:
  • Cristian Frutos, Ana María Guillamón, Judit Sabido i Serveis Lingüístics de la UB

    Temps d’Educació està subjecta a una llicència Creative Commons 3.0 de Reconeixement - No Comercial. Podeu consultar la llicència completa a: Licencia de Creative Commons
    Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional.

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a RACD , CBUC (Universitats de Catalunya), Ulrich (Pro Quest), In-Recs (Universidad de Granada), CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), Dialnet (Universidad de la Rioja), Latindex (UNAM, Mèxic), ERIH (European Science Foundation), Francis-Inist (CNRS), DOAJ (Open Access), Sociological Abstracts (Pro Quest, Bathesda), OEI (Estados Iberoamericanos), DICE (CSIC), MIAR (UB), RESH (CCHS) i REDINET (MECD).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
Estudis i recerques
Profesora del Departamento de Didáctica de las Lenguas y de las Ciencias Humanas y Sociales de la Universidad de Zaragoza. Es doctora en Educación y su ámbito de investigación se enmarca en la Sociodidáctica de las Lenguas, con especial atención a las lenguas en peligro. Sus trabajos están centrados en cuestiones clave dentro de esta disciplina, desde las actitudes lingüísticas hasta la competencia en comunicación lingüística del alumnado que aprende L2/L3. Dirección electrónica: icamposb@unizar.es 


Aragón es una de las comunidades plurilingües del Estado español. Dentro de sus fronteras se hablan la lengua mayoritaria a nivel estatal, el castellano, y dos lenguas propias, el aragonés y el catalán, ambas en una situación de minoritariedad y minorización. En el caso de la lengua aragonesa que, a diferencia del catalán de Aragón, pertenece a la categoría de unique minority language (Extra y Gorter, 2008) dado que se utiliza exclusivamente
dentro de las fronteras de Aragón, se considera que el proceso de sustitución lingüística se ha completado en una gran parte del territorio altoaragonés desde inicios del siglo XX (Nagore, 2002). En este sentido, el Atlas de las lenguas del mundo en peligro elaborado por la UNESCO (Moseley, 2010), otorga al aragonés el nivel 2 de peligro, lo cual se traduce en una situación de ruptura de la transmisión generacional de la lengua. La carencia de un censo lingüístico oficial de hablantes de aragonés dificulta la determinación de su vitalidad, aunque en términos generales se acepta que en la actualidad el aragonés se habla como lengua nativa y transmitida en algún grado de forma intergeneracional tan solo en algunas localidades del norte de la provincia de Huesca (Campos, Martínez y Paricio, 2016). En cualquier caso, a lo largo de las últimas décadas también se han creado pequeñas comunidades de neohablantes en áreas urbanas como las capitales de provincia de Huesca y Zaragoza.