Temps d'Educació
1r semestre 2017
  • Consell editorial:
  • Xavier Triadó (director de l’Institut de Ciències de l’Educació); Roser Boix (degana de la Facultat d'Educació); Alba Ambròs Pallarés (vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística); Amelia Díaz Álvarez (vicerectora de Docència); Lola Sánchez Aguilera (vicerectora d’Ordenació Acadèmica)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

  • Compaginació i correcció de textos:
  • Cristian Frutos, Judit Sabido i Serveis Lingüístics de la UB

    Temps d’Educació està subjecta a una llicència Creative Commons 3.0 de Reconeixement - No Comercial. Podeu consultar la llicència completa a: Licencia de Creative Commons
    Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional.

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a RACD , CBUC (Universitats de Catalunya), Ulrich (Pro Quest), In-Recs (Universidad de Granada), CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), Dialnet (Universidad de la Rioja), Latindex (UNAM, Mèxic), ERIH (European Science Foundation), Francis-Inist (CNRS), DOAJ (Open Access), Sociological Abstracts (Pro Quest, Bathesda), OEI (Estados Iberoamericanos), DICE (CSIC), MIAR (UB), RESH (CCHS) i REDINET (MECD).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
REFLEXIONS I ASSAIGS
Doctora en Filosofia per la Universitat de Barcelona, professora d’ensenyament secundari a l’escola pública; especialista en temes d’Estètica i autora de diversos articles d’història de la Filosofia. Adreça electrònica: eov43@telefonica.net 


El 30 de gener del 2015 el Matadero de Madrid inaugurava una retrospectiva del grup d’artistes feministes anomenades Guerrilla Girls, en actiu des de l’any 1985. L’exposició va ser una compilació de gairebé la totalitat d’esdeveniments que ha protagonitzat des de fa 30 anys aquest col·lectiu d’artistes nord-americanes i que s’inscriuen en l’òrbita del «feminist art». En els seus cartells i performances apareixen sempre ocultes sota la màscara de goril·les i amb noms ficticis (sovint de dones rellevants ja mortes), amb la intenció de denunciar l’oblit i la despersonalització que pateixen encara avui les dones en el món modern. Més concretament, s’han presentat com «la consciència del món de l’art», i des de la perspectiva de l’activisme polític han denunciat la discriminació que pateixen les dones també dins d’aquest món: contra la creença popularment estesa que l’art és un àmbit d’avantguarda social i lliure de discriminació, han denunciat el seu caràcter sexista i conservador. Per les Guerrilla Girls l’enemic és l’anomenada «institució art» –tal com l’entenen, per exemple, Peter Bürger (1996, p. 40; p. 70 i següents) i Cristoph Menke (1997, p. 13-20)–, és a dir, aquella concepció forjada al segle XIX segons la qual l’obra d’art és un àmbit autònom respecte de la societat perquè està sorgida de la potencialitat d’un «geni» completament atemporal. Tot el contrari, les Guerrilla Girls defensen (com també ho fa la crítica d’art nord-americana Griselda Pollock) que l’art és un producte social i històric i, com a tal, és també performatiu i constitutiu d’ideologia, i no només una mera «il·lustració» d’ella. Per això, la crítica feminista vol propiciar un canvi en el món de l’art i alhora en la realitat i els discursos dominants que els genera.