Temps d'Educació
2n semestre 2016
  • Consell editorial:
  • Antoni Sans (director de l’Institut de Ciències de l’Educació); Roser Boix (degana de la Facultat d'Educació); Alba Ambròs Pallarés (vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística); Amelia Díaz Álvarez (vicerectora de Docència); Lola Sánchez Aguilera (vicerectora d’Ordenació Acadèmica)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

  • Compaginació i correcció de textos:
  • Cristian Frutos i Serveis Lingüístics de la UB

    Temps d’Educació està subjecta a una llicència Creative Commons 3.0 de Reconeixement - No Comercial. Podeu consultar la llicència completa a: Licencia de Creative Commons
    Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional.

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a RACD , CBUC (Universitats de Catalunya), Ulrich (Pro Quest), In-Recs (Universidad de Granada), CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), Dialnet (Universidad de la Rioja), Latindex (UNAM, Mèxic), ERIH (European Science Foundation), Francis-Inist (CNRS), DOAJ (Open Access), Sociological Abstracts (Pro Quest, Bathesda), OEI (Estados Iberoamericanos), DICE (CSIC), MIAR (UB), RESH (CCHS) i REDINET (MECD).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
TESTIMONIS PEDAGÒGICS
Catedràtic emèrit de Filosofia de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Doctor Honoris Causa per diverses universitats de l’Estat i estrangeres. Posseeix una extensa bibliografia que supera els 100 llibres i que es va ampliar amb els tres volums de les seves memòries: La meva llibertat (2006), La meva veritat (2008) i La meva bellesa (2010). Aquest article segueix la sèrie que va començar en el núm. 41 (segon semestre de 2011), amb l’aportació «Albert Camus, un perfil personal» i que va continuar en el núm. 43 (se-gon semestre de 2012), amb la contribució «Aristòtil: la vigència d’un mestre pensador». Més tard, en el núm. 44 (primer semestre de 2013) es va publicar una tercera contribució: «Sigmund Freud: la llum de la posta» i en el núm. 45 (segon semestre de 2013) una quarta amb el títol «Heidegger em va ferir». Durant 2014, es van publicar «Edmund Husserl (1859-1938). Li vaig demanar auxili» en el núm. 46 (primer semes-tre) i el dedicat a «Immanuel Kant (1724-1804). Sense frivolitats de ‘Facebook’ en el núm. 47 (segon semes-tre). En l’any 2015 s’ha publicat en el núm. 49 «Karl Marx (1818-1883). El meu apassionament ètic va donar llum a Marx». Amb aquests treballs sobre diferents personalitats del pensament i la cultura, el professor Fu-llat vol honorar aquells autors i autores que més significativament han influït en la gènesi i evolució de la seva filosofia. Altra volta agraïm al professor Fullat la seva confiança en permetre que publiquem a les pàgines de Temps d’Educació aquests retrats i perfils, escrits des d’una posició personal i testimonial, no exempta mai d’una agudesa i finor intel·lectual ben remarcables que ajuden a entendre la gènesi i evolució del pensament pedagògic contemporani. 


Vaig aprendre a parlar a l’edat en què ho fan habitualment els nens. Però van haver de transcórrer molts anys abans d’adonar-me que parlava, que parlava del món i que conversava amb els meus congèneres. La parla era tan sols un instrument o una eina per a altres afers, però no se’m plantava davant com un assumpte amb cos propi; no descobria, en l’activitat de dir, una realitat consistent i autònoma que sol·licités la meva indagació o recerca.
Vaig sortir dels estudis de Filosofia Escolàstica, acabats el 1950 en el Centre Superior de formació que els escolapis tenien aleshores a Albelda de Iregua, a prop de Logroño, amb la tribulació de la veritat, que per cert estava enganxada al pensar i al parlar. Però de cara, jo no l’abordava pas l’assumpte de la parla. Tomàs d’Aquino seguint Aristòtil definia la veritat com a adaequatio rei et intellectus; és clar que els escolàstics van distingir entre veritas in essendo –o veritat ontològica, consistent en la concordança entre l’objecte i el seu «tipus ideal»– i veritas in cognoscendo –o veritat lògica que considera la conformitat del pensament amb la cosa coneguda. Precisió lingüística de primer ordre, però jo continuava sense assabentar-me del valor autònom del llenguatge.