Temps d'Educació
2n semestre 2015
  • Consell editorial:
  • Antoni Sans (director de l’Institut de Ciències de l’Educació); Roser Boix (degana de la Facultat d'Educació); Gaspar Rosselló (vicerector de Política Acadèmica, Estudiants i Qualitat); Manel Viader (vicerector de Política Docent i Lingüística)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

  • Compaginació i correcció de textos:
  • Lara Longares i Serveis Lingüístics de la UB

    Temps d’Educació està subjecta a una llicència Creative Commons 3.0 de Reconeixement - No Comercial. Podeu consultar la llicència completa a: Licencia de Creative Commons
    Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional.

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a RACD , CBUC (Universitats de Catalunya), Ulrich (Pro Quest), In-Recs (Universidad de Granada), CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), Dialnet (Universidad de la Rioja), Latindex (UNAM, Mèxic), ERIH (European Science Foundation), Francis-Inist (CNRS), DOAJ (Open Access), Sociological Abstracts (Pro Quest, Bathesda), OEI (Estados Iberoamericanos), DICE (CSIC), MIAR (UB), RESH (CCHS) i REDINET (MECD).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
Notes de Lectura
Conrad Vilanou 


En temps postmoderns, en què l’huma-nisme sembla que ha estat foragitat dels ambients pedagògics, s’agraeix l’arribada d’un llibre com el que tenim a les mans. L’autor és un reputat diplomàtic, expert en relacions i conflictes internacionals, que ha exercit el magisteri en universitats, com la Complutense, on durant anys ha estat catedràtic de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia. A més, es troba lligat a la nostra cultura, atès que es va formar al col•legi dels jesuïtes de Sarrià, amb la qual cosa segueix una línia que enllaça amb els records escolars –sempre vinculats als jesuïtes– de Josep Maria de Sagarra i Agustí Calvet Gaziel, dos dels nostres grans memorialistes. De la mateixa manera que ells, l’autor d’aquest llibre fa una valoració positiva dels seus mestres al Col•legi de Sant Ignasi de Sarrià, en un apartat titulat «la pedagogia com a riquesa humana» dins d’un capítol que presenta la pedagogia com a via o camí de descobriment i perfecció (p. 58-60).