Notes de Lectura
Conrad Vilanou
En temps postmoderns, en què l’huma-nisme sembla que ha estat foragitat dels ambients pedagògics, s’agraeix l’arribada d’un llibre com el que tenim a les mans. L’autor és un reputat diplomàtic, expert en relacions i conflictes internacionals, que ha exercit el magisteri en universitats, com la Complutense, on durant anys ha estat catedràtic de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia. A més, es troba lligat a la nostra cultura, atès que es va formar al col•legi dels jesuïtes de Sarrià, amb la qual cosa segueix una línia que enllaça amb els records escolars –sempre vinculats als jesuïtes– de Josep Maria de Sagarra i Agustí Calvet Gaziel, dos dels nostres grans memorialistes. De la mateixa manera que ells, l’autor d’aquest llibre fa una valoració positiva dels seus mestres al Col•legi de Sant Ignasi de Sarrià, en un apartat titulat «la pedagogia com a riquesa humana» dins d’un capítol que presenta la pedagogia com a via o camí de descobriment i perfecció (p. 58-60).