Temps d'Educació
2n semestre 2014
  • Consell Editorial:
  • Antoni Sans (director de l’Institut de Ciències de l’Educació); Anna Escofet (degana de la facultat d'Educació); Gemma Fonrodona (vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística); Manel Viader (vicerector de Política Docent)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

    Temps d’Educació està subjecta a una llicència Creative Commons 3.0 de Reconeixement - No Comercial - Sense Obres Derivades. Podeu consultar la llicència completa a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), In-Recs (Universitat de Granada), Latindex (UNAM, Mèxic), Dialnet (Universitat de la Rioja), ERIH (European Science Foundation), Ulrich’s (ProQuest), FRANCIS-INIST (Institut de l'Information Scientique et Technique-CNRS), SOCIOLOGICAL ABSTRACTS (ProQuest LLC, Bethesda).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
Monografia. Crisi, vulnerabilitat i nous imaginaris socials
Martín Correa-Urquiza 


Resum
En aquest article s'intenta analitzar i evidenciar la importància de dos elements substancials al moment de pensar la salut mental. D'una banda, l'existència d'un saber determinat en els subjectes del diagnòstic, un saber sobre la seva situació –i producte de la seva circumstància– que sol ser negat o invisibilitzat pels sabers experts, però que cal incorporar al concert conceptual que construeix la teoria i la pràctica sobre el sofriment mental. D'altra banda, l'evidència aconseguida a partir del funcionament i la projecció de l'experiència de Ràdio Nikosia (Primera emissora de l'estat espanyol realitzada per persones amb problemes de salut mental i que funciona ininterrompudament des de l'any 2003 a la ciutat de Barcelona), ens permet observar que si es donen certes condicions en certs territoris específics, aquest saber tendeix a treure’s el vel, a fer-se evident i a activar-se en favor del benestar individual i col·lectiu. Hi ha situacions i contextos en què sorgeix. I en forma de guèiser.
Paraules clau: salut mental, bogeria, habitus, sabers profans, comunicació, ràdio, autoatenció, liminaridad, identitat, des-emmalaltir

Recepció de l'original: 10/06/2014
Acceptació de l'article: 28/07/2014