Introducció
El sistema educatiu, en societats com la nostra, es troba amenaçat per diversos fronts: els canvis socials i culturals, els interessos del mercat, les noves tecnologies, la creixent desigualtat social, el retorn dels dogmatismes, etc. Aquesta situació d’amenaça provoca reaccions de mobilització defensiva d’allò existent que, si bé és urgent i necessària quan ens situem en el terreny de les realitats concretes, potser mereix ser analitzada amb més profunditat i qüestionada en les seves febleses. En aquest article proposem una mirada capaç de travessar aquest bloqueig institucional a partir d’un doble desplaçament: del sistema educatiu a l’experiència educativa i dels moviments educatius a una educació en moviment.
Els qui no hem sortit mai del ritme de vida de l’educació, fos com a alumnes i estudiants, fos després ja com a professors, sabem que la vida es viu per cursos. Potser estem ara en un moment que, per la seva dificultat i desafiaments, no ens convé esperar només que el curs que ve s’assembli a l’actual, sinó començar a pensar, sense esperar massa, com posar-nos en curs: és a dir, com posar-nos en moviment i com posar l’educació en moviment de tal manera que l’experiència educativa, en la seva llibertat i reciprocitat, s’escampi i colonitzi tots els àmbits de la vida.