Temps d'Educació
2n semestre 2014
  • Consell Editorial:
  • Antoni Sans (director de l’Institut de Ciències de l’Educació); Anna Escofet (degana de la facultat d'Educació); Gemma Fonrodona (vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística); Manel Viader (vicerector de Política Docent)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

    Temps d’Educació està subjecta a una llicència Creative Commons 3.0 de Reconeixement - No Comercial - Sense Obres Derivades. Podeu consultar la llicència completa a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), In-Recs (Universitat de Granada), Latindex (UNAM, Mèxic), Dialnet (Universitat de la Rioja), ERIH (European Science Foundation), Ulrich’s (ProQuest), FRANCIS-INIST (Institut de l'Information Scientique et Technique-CNRS), SOCIOLOGICAL ABSTRACTS (ProQuest LLC, Bethesda).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
Estudis i recerques
Jordi Brasó i Rius, i Xavier Torrebadella i Flix 


Resum
A Catalunya durant el primer terç del segle XX, el moviment de l’Escola Nova va prendre l’opció d’utilitzar el joc com a eina pedagògica. Entre l’ampli ventall de jocs populars de la mainada, el complex joc del rescat, riscat o marro, tenia d’antuvi una llarga herència tradicional. La necessitat de protegir-lo davant la possible desaparició dels jocs autòctons, a causa de la popularitat entre el jovent dels esports d’origen anglosaxó, era evident. Des de l’àmbit escolar, el joc del rescat, considerat com a genuïnament català, va esdevenir un poderós recurs per a coadjuvar en l’educació i fer front a les importacions lúdiques estrangeres. Aquesta pràctica a l’Escola del Mar de Pere Vergés, a més, va arribar a un alt grau d’institucionalització pedagògica, i esportiva, a partir d’un projecte compartit i facilitador de la cessió de l’autonomia en l’alumnat.
Paraules clau: educació física, Escola del Mar, Escola Nova, joc del marro, joc del rescat, joc del riscat, esports, jocs corporals, jocs tradicionals i populars, Pere Vergés

Recepció de l'original: 19/05/2014
Acceptació de l'article: 16/06/2014