En aquest article, l’autora desgrana la seva trajectòria personal, acadèmica i professional, tot dibuixant les diferents etapes i escenaris d’una vida influïda per la petjada d’una mare mestra, compromesa amb l’educació i la formació de la seva filla. A partir d’aquesta conjuntura familiar, Maria Teresa Anguera ha bastit una brillant carrera acadèmica, al voltant d’una vocació que va sorgir a partir de l’exemple familiar i del magisteri d’uns mestres que van orientar-la durant els estudis. Arribada a la universitat, es va decantar per la Psicologia, llicenciatura que s’acabava d’implantar durant la dècada dels anys setanta. Finalment, va passar a formar part del claustre de la Universitat de Barcelona, on s’ha dedicat a la docència, recerca i gestió, àmbits en què ha desenvolupat una destacada activitat. Per bé que es fa difícil destacar-ne un aspecte per damunt d’un altre, es pot dir que ha estat una pionera pel que fa a la metodologia observacional que ha aplicat –gràcies també a un elevat nombre de deixebles– a l’estudi de la conducta humana en les seves diferents manifestacions.