Temps d'Educació
2n semestre 2014
  • Consell Editorial:
  • Antoni Sans (director de l’Institut de Ciències de l’Educació); Anna Escofet (degana de la facultat d'Educació); Gemma Fonrodona (vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística); Manel Viader (vicerector de Política Docent)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

    Temps d’Educació està subjecta a una llicència Creative Commons 3.0 de Reconeixement - No Comercial - Sense Obres Derivades. Podeu consultar la llicència completa a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), In-Recs (Universitat de Granada), Latindex (UNAM, Mèxic), Dialnet (Universitat de la Rioja), ERIH (European Science Foundation), Ulrich’s (ProQuest), FRANCIS-INIST (Institut de l'Information Scientique et Technique-CNRS), SOCIOLOGICAL ABSTRACTS (ProQuest LLC, Bethesda).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
Dossier. Educació artística i diversitat sexual
Ohio State University 


Introducció
L’artista visual de Chicago, Nick Cave, va deixar sorpreses a nombroses famílies de Nova York amb el seu I HERD NY Crossing en el Grand Central Terminal, a les darreries del mes de març de 2013. La seva instal•lació de 30 Soundsuits (cavalls de ràfia) al Vanderbilt Hall va estar representada a través del moviment imaginatiu de 60 estudiants de la Ailey School of Dance Alvin, amb l’orientació coreogràfica de William Gill. La periodista del New York Times, Melena Ryzik. titulava el seu article del 24 de març «Watch out for the horses on your way to the train» oferint als lectors una visió de fons de la història.
Al sostre del Vanderbilt Hall trobem pintat un Pegàs alat, una imatge alhora apro-piada i irònica, ja que els viatgers passen habitualment pels corredors per tal d’arribar als cavalls de ferro que volen al llarg de carrils, tenint en compte que en els primers anys els viatgers també arribaven i sortien de la terminal en carruatges tirats per cavalls. Es tracta d’una imatge col•locada allà pel personatge que dóna nom a la sala. La referència al Pegàs també es repeteix a la cruïlla de cavalls en l’espectacle performatiu de Cave. Les aportacions culturals de Vanderbilt, un poderós baró de la indústria, van canviar l’enfocament públic de les crítiques relatives a la forma en què va arribar al poder a través dels monopolis i l’explotació dels treballadors amb salaris baixos, aconseguint finalment un públic que elogiava la seva noblesa. Em resistiré a llançar una crítica marxista a l’home que dóna nom a la sala, esmentant-lo simplement per situar el meu argument, ja que sempre hi ha nombroses opcions per fer diferents lectures dels treballs artístics, dels performances, i dels personatges històrics que poden ser citats, explorats, llegits i recordats.