Les qüestions relatives a les interseccions conformen les influències més rellevants a l'obra de l'artista visual Nick Cave (Chicago, EUA) des de l'últim quart de segle passat. Com a col·laborador, ajudant, promotor i crític, l'autor de l'article relata les pràctiques pedagògiques de Cave, indagant en les seves incitacions i assumint les seves exigències imaginatives. Cave implica els públics com a intèrprets i espectadors, per tal d'assumir i participar en les seves obres, en base a la contemplació dels enigmes que retenen aquestes peces. Recapitulant de quina manera les obres de Cave s'enfronten críticament a les preocupacions de classe, de raça i de sexualitat mitjançant instal·lacions, performances, espectacles i publicacions, l'autor argumenta que els espectadors abasten el conjunt de signes i referències en el moment que es neguen a conformar-se amb una denominació singular o a qualsevol altra categorització fixa de les seves obres, afinitats o interessos. Tot reconeixent la manera apassionada com Cave introdueix aquesta complexitat d'influències experiencials, l'autor explora les fantasies d'un món en el qual circulen les obres escultòriques de Cave i l'alegria joiosa que exhibeixen tant en la forma com en els significats que mobilitzen.