Introducció
Aquest article manté una continuïtat amb dos treballs previs sobre sexualitat i cinema, respectivament, que tenien en comú la meva preocupació sobre la construcció de la subjectivitat i el gènere a la infància a través de l’art. Vaig presentar el primer d’aquests treballs amb el títol «Sexualitat i diferència» a les jornades sobre Sexualitats transgressores de la Xarxa Feminista que es van celebrar el 2009. La presentació concloïa, recuperant una frase de Britzman (2005) que considera que cal pensar la sexualitat com «un projecte de tota la vida, de cura d’un mateix», en un sentit foucaultià. La sexualitat
–afirmava tot coincidint amb Britzman– no és allò que només afecta uns quants adults autoritzats, comença amb la infància i l’adolescència i es prolonga fins a la vellesa, és un dret humà i, per tant, té el seu paper en l’educació, ja que permet generar espais de llibertat que, encara que contradictoris, són plens de desitjos. Des del meu punt de vista, es tracta d’acceptar que aprendre i l’aprenentatge poden estar lligats amb el plaer i que, com diu Britzman (2005), els infants també poden ser «investigadors del sexe», tal com narraven les imatges de la fotògrafa americana Sally Mann (1993) que vaig projectar durant la meva presentació.