En aquest article s'interpreta la relació entre la construcció de les identitats a la infància i l'educació en el cinema de Kore-eda Hirokazu. L'estudi de les identitats es fonamenta a partir de la teoria queer, els estudis de masculinitats i la teoria postcolonial, aplicats a la infància. Concretament, s'analitzarà la construcció visual i pedagògica de les identitats, el gènere, els cossos, els efectes i la sexualitat a través de les narratives de la infància d'aquest director. L'article es centra, principalment, en l'anàlisi de les narratives de la infància en tres de les seves pel·lícules: Kiseki (2011), Still walking (2008) i Nobody knows (2004), però manté un diàleg amb els temes que emergeixen del conjunt de l'obra i la trajectòria de Kore-eda. Les reflexions sobre les relacions, la vida quotidiana, l'educació, la cura i la família, presents també a Like father, like son (2013), s'entrellacen amb els processos de construcció de les identitats. D'aquesta forma, la fluïdesa, la transicionalitat, la diversitat i el conflicte de les identitats queer, els cossos i les sexualitats, esdevenen constitutius de l'educació de les arts visuals.