Temps d'Educació
2n semestre 2014
- Consell Editorial: Antoni Sans (director de l’Institut de Ciències de l’Educació); Anna Escofet (degana de la facultat d'Educació); Gemma Fonrodona (vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística); Manel Viader (vicerector de Política Docent)
- Direcció: Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)
- Cap de Redacció: Enric Prats (Universitat de Barcelona)
Temps d’Educació està subjecta a una llicència Creative Commons 3.0 de Reconeixement - No Comercial - Sense Obres Derivades. Podeu consultar la llicència completa a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca
La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.
Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.
Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), In-Recs (Universitat de Granada), Latindex (UNAM, Mèxic), Dialnet (Universitat de la Rioja), ERIH (European Science Foundation), Ulrich’s (ProQuest), FRANCIS-INIST (Institut de l'Information Scienti que et Technique-CNRS), SOCIOLOGICAL ABSTRACTS (ProQuest LLC, Bethesda).
Dipòsit legal: B-23.289-2012
ISSN: 2014-7627
Dossier. Educació artística i diversitat sexual
Universitat Oberta de Catalunya
Introducció
Em disposo a escriure, a iniciar un recorregut somàtic per la dimensió parlant d’un tema prou rellevant a la nostra societat com és el cos i les seves representacions. Uns cossos que en el moment actual han passat del silenci al crit. Però malgrat el dubte que em mou i em genera preguntes per seguir avançant, resulta clar que per diferents motius els cossos han pres la paraula i han començat a parlar. Així, doncs, els cossos ja no són silenci, crit emmudit des dels racons de la carn (a vegades putrefacta) sinó que són veus que parlen i expliquen el seu estat, que manifesten (a través de les diferents formes de la paraula) el que travessa les seves vides, els seus ossos i muscles, les seves identitats.
Em disposo a escriure, a iniciar un recorregut somàtic per la dimensió parlant d’un tema prou rellevant a la nostra societat com és el cos i les seves representacions. Uns cossos que en el moment actual han passat del silenci al crit. Però malgrat el dubte que em mou i em genera preguntes per seguir avançant, resulta clar que per diferents motius els cossos han pres la paraula i han començat a parlar. Així, doncs, els cossos ja no són silenci, crit emmudit des dels racons de la carn (a vegades putrefacta) sinó que són veus que parlen i expliquen el seu estat, que manifesten (a través de les diferents formes de la paraula) el que travessa les seves vides, els seus ossos i muscles, les seves identitats.
< Torneu
